Escampeu als quatre vents els avantatges de ser soci d’aquest club anomenat Espanya. La quota pot semblar un xic cara, però bé s’ho val. 3.000 euros anuals, pel cap baix. No us en faran cap rebut, ni us ho podreu descomptar en la declaració de la renda. Tres mil euros és la quantitat de més que cada català paga a Madrid, i allà se’ls queden. És la nostra quota per a ser soci d’aquest club.
Pertànyer al club anomenat Espanya dóna molts drets que no trobareu a cap altre club del món. Dóna dret a ser insultat, menystingut i menyspreat pels que se senten, i de fet són, els amos del club. Si algú reclama poder treure algun benefici de la quota aportada, serà titllat d’insolidari i se li farà la vida impossible. Els directius del club s’ho petegen tot per a la seu central, a Madrid naturalment, i prefereixen malbaratar els recursos dels associats abans de revertir en activitats en benefici dels qui paguen religiosament la quota. Si estan de bones i els ve de gust fins i tot són capaços de fer-te un préstec amb els teus diners, a un interès i una condicions demencials. Tenen establert un sistema en què els qui maneguen les cireres sempre tenen una via per a evitar pagar la quota; i de tant en tant, ja arbitren alguna forma d’amnistia per als qui han defraudat excessivament. En aquest club, et roben i et diuen lladre, i ens fan sentir com a casa recordant-nos frases de cultura popular com ara: ser cornut i pagar el beure.
Aquest fantàstic club, on per tres mil euros l’any poden vilipendiar-te fins a l’escarni, té un petit problema: no cal que la gent s’hi apunti, t’hi obliguen de grat o per força. Ah, i no està previst, com en les pitjors sectes, la forma de sortir-ne. És més difícil que donar-se de baixa d’una companyia telefònica. Els estrangers, en canvi, tenen la dissort de no poder ser-hi admesos, és un privilegi que ens tenen reservat a nosaltres. És com tenir unes accions “preferents” de la Caixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada