Arreu, quan hi ha situacions difícils, apareixen els carronyers de torn que intenten treure’n profit. És el que fa l’extrema dreta xenòfoba que, en no tenir cap mena de proposta per a resoldre la situació de crisi, imita el model nazi dels anys trenta i treu l’espantall de la immigració com la causa de tots els mals. Sociològicament, és la mateixa dreta que en les èpoques de bonança promou l’arribada de mà d’obra forana per tal que, en incrementar-ne l’oferta, li surti més barata.
Afortunadament, a Holanda, almenys en aquestes eleccions, el partit xenòfob de Geert Wilders ha patit un retrocés important, passant de 24 a 15 diputats. Segurament, hi ha raons internes que expliquen prou bé aquesta davallada, però probablement tampoc els ha ajudat les darreres i terrorífiques imatges que tots els europeus vam poder veure sobre l’actuació de l’Alba Daurada grega. I dic terrorífiques per la passivitat, per no dir complicitat, amb què contemplava la policia la violència gratuïta i desfermada d’aquella gentussa contra parades de venedors immigrats. El Govern grec, sense gosar fer-se copartícep d’aquesta violència xenòfoba, se la contempla complagut perquè també li serveix per a distreure l’atenció dels ciutadans davant la seva incapacitat per a fer front a la greu situació econòmica. És una actitud semblant a la que mantenen altres governants majoritàriament, encara que no exclusivament, de dretes; era el paper de Sarkozy a França, o el del PP a Espanya.
La violència xenòfoba és sempre repudiable; de fet, la xenofòbia és ja per sí mateixa una forma de violència. Però als Estats, que disposen del monopoli de la violència, els és tolerada. A qui no es toleraria la més mínima vel·leïtat d’aquest tipus seria a nosaltres els catalans. Afortunadament, avui per avui, la força dels partits xenòfobs és residual i fruit, com deia al principi, de l’actual conjuntura de crisi; a més, cal tenir en compte que el líder de la Plataforma per Catalunya és, a més de ser d’extrema dreta, radicalment espanyol i profundament anticatalà. Però, cal anar amb compte perquè per al nacionalisme espanyol, i per a Europa, la xenofòbia esdevindria un excusa letal per a les nostres aspiracions.
2 comentaris:
jo no ho veig així, els jueus alemanys dels anys 30 no eren immigrants ja estaven allí de feia temps i el problema no era que els hi treiessin la feina. Un dels problemes era que no treballaven en la economia productiva sino amb la usura, això deien.
per altra banda tots aquest partits actuals encara que hi hagués feina per tots no els voldrien ja que no volen que el seu país es converteixi en la onu.
Home, Joan, sortir ara amb el tòpic que els jueus treballaven en la "usura" em sembla com a mínim ridícul. Primera, perquè això dels jueus fent d'usurers és un tòpic de l'edat mitjana, quan el présctec amb interessos rebia aquest nom i estava prohibit o mal vist. Però al segle XX els "usurers" són els bancs.
Publica un comentari a l'entrada