I si eliminem el Departament d'Ensenyament?

Una novetat d’aquest nou curs escolar és la jornada intensiva o compactada que farà la majoria dels Instituts de Secundària. Era una vella reivindicació del sector educatiu, que fins ara havia estat rebutjada sistemàticament per l’Administració, tret d’excepcions puntuals. Hi havia raons pedagògiques que sustentaven la petició, bàsicament centrades en la idea que els alumnes tenen molta més capacitat d’atenció al matí que a la tarda, tan discutibles com es vulgui, però que sovint només es contrarestaven amb l’interès dels pares per un horari que els fos més avinent.

Es podia discutir, doncs, la conveniència o no d’establir la jornada compactada. Podíem creure en els beneficis d’acumular la jornada escolar als matins, o pensar que els beneficis tampoc serien tants. Tot era discutible i defensable. Ara bé, les raons per les quals s’ha concedit de forma extensiva, aquest curs, no tenen res a veure ni amb l’interès pedagògics, ni amb l’interès de cap dels sectors de la comunitat educativa. Si les motivacions pedagògiques no acabaven de convèncer el Departament d’Ensenyament, sí que les raons d’estalvi econòmic han convençut al Departament d’Economia. De poca cosa han servit els tècnics del Departament que, amb un o altre criteri, mantenien un posicionament que ara han vist revocat pel simple interès econòmic. El professorat probablement estarà satisfet perquè finalment s’ha accedit a la seva demanda, però no els passarà per alt que el que ha motivat el canvi no és la valoració de la seva tasca pedagògica; i d'aquesta, el Departament queda deslegitimat per a plantejar propostes de caire professional, si al final el que compta és l’estalvi en transport o menjador escolar, més que les metodologies i els continguts pedagògics.

Ben mirat, si aquests són els criteris que han d’imperar en el Govern de la Generalitat, hom podria proposar eliminar el Departament d’Ensenyament, i potser altres Departaments, a base de traspassar les nòmines al Departament d’Economia, i esperar que els professionals per iniciativa pròpia vagin fent el que bonament puguin, amb els escassos recursos de què disposen, i sabent que per a l’administració el criteri que preval és l’estrictament econòmic.