Que no saben llegir?

Ho deia Artur Mas en la conferència que va fer a Madrid dos dies després de la gran manifestació de l’Onze de setembre: Catalunya necessita un Estat, necessita estructures d’Estat. La resposta lògica, no sé si la que intentava provocar Artur Mas, hauria estat per part dels espanyols afirmar que Catalunya ja té un Estat, que és l’Estat espanyol, que totes les estructures d’Estat que l’Artur reclamava per a Catalunya ja les té a la seva disposició.

Però, està clar, potser Mas havia llançat calculadament l’expressió de “necessitat d’un Estat”, sense dir mai que volia una Catalunya independent, pensant en la incomoditat que li provoca aquest Estat i en el poc compromès que està aquest Estat amb Catalunya. Però, aquests dubtes que podia tenir Mas, i que segur que tenen per exemple els socialistes catalans, no tenen en absolut els polítics espanyols que descarten de totes totes que l’Estat i les seves estructures hagin de posar-se al servei, també, de Catalunya. Són ells, sobretot,  els qui neguen l’espanyolitat de la llengua catalana o l’interès que pot tenir per a Espanya qualsevol cosa que beneficiï Catalunya; el cas del corredor mediterrani n’és un bon exemple. El lògic hauria estat que el Govern espanyol reivindiqués el paper de les estructures d’Estat a favor de Catalunya. Això els hauria pogut suposar encetar un debat de fins a quin punt la solidaritat catalana és l’adequada o és excessiva, si el tracte que el PP dóna a la llengua catalana és la que correspon constitucionalment per a la seva protecció, si l’Estat respecta suficientment les competències estatutàries, i  en definitiva sobre els desencaixos que hi podria haver. 

Però, no. Per als espanyols és impensable que Catalunya tingui la pretensió d’aprofitar-se d’estructures d’Estat, i davant del repte de Mas de reclamar aquestes estructures d’Estat, ni tan sols se’ls acut de respondre-li que ja les té. En aquest sentit, mentre els espanyols consideren que Catalunya és una regió (nosaltres diem “una nació”) sense Estat, altres pensem que sí que som una nació amb Estat; el que passa és que és un Estat que ens és hostil, que posa totes les seves estructures en contra nostra. I per això en volem fugir el més aviat possible.