Les ximpleries de la Camacho no són tan ximples

Avesada com deu estar la senyora Camacho de veure les ximpleries i les mentides que vomiten cada dia a canals televisius com Intereconomia, i com que ni els seus no gosen parar-li els peus o advertir-la que està fent el ridícul, ella es deixa anar com un cavall desbocat. Les hi engalta sense mirar massa prim, donant per suposat que qualsevol cosa és vàlida si creu que així pot posar algun fre a la demanda sobiranista.

A Intereconomia, per exemple, quan algú s’escandalitza perquè li han assegurat que a Catalunya és obligat servir pa amb tomàquet als hotels, com van dir l’altre dia, els contertulians entre els quals n’hi havia un de Ciutadans que bé devia saber que això és una grotesca falsedat, aplaudien i es feien creus de fins on podia arribar la perversitat del nacionalisme. I la senyora Camacho es deu envalentir quan la conviden a participar-hi, cosa que fan força sovint. Però hauria de pensar que, en programes escombraria com els que ella participa, tipus “Gato al agua” o “Más se perdió en Cuba”, qualsevol falsedat és benvinguda i no hi ha cap periodista honest i sensat que vetlli per la veracitat del que s’hi diu. Però, està clar, aquell mateix discurs fet aquí sona a ridícul i deu avergonyir a més d’un dels seus correligionaris. L‘altre dia, l’Alícia Camacho deixava anar allò de les Universitats: amb la independència els títols universitaris no serien reconeguts fora de Catalunya. Aquesta vegada, el secretari d’Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, li va respondre dient que aquesta senyora no tenia la més mínima idea del que estava dient.

I ja hi tornem a ser. Resulta que acusem la senyora Camacho i en general al PP de ser uns indocumentat, de no saber de què estan parlant, de deixar anar ximpleries a tort i a dret... És el mateix que passa quan diu que una Catalunya independent no podria pagar les pensions. No és que l’Alícia no tingui ni idea de com funcionen les universitats ni el sistema de pensions, perquè ella ja sap que les pensions es paguen amb les aportacions que es fan cada mes a la Seguretat Social i que Catalunya ha tingut superàvit durant molts anys. El que passa és que la seva estratègia és anar escampant mentides arreu amb l’objectiu de crear pors i incerteses, més enllà de les lògiques incerteses que pot generar qualsevol procés de canvi. Però que en tot cas sempre són millors aquestes incerteses que la certesa que, mantenint-nos dins d’Espanya, Catalunya no té cap mena de futur.