És moralment inacceptable que abusant de la bona fe de la gent, dels encara creients en aquesta Església Catòlica, s’utilitzi la influència religiosa que poden tenir sobre un sector de l’opinió púbica, per a difondre-hi missatges i posicionaments estrictament de partit que res tenen a veure amb la jerarquia religiosa que ostenten. Els bisbes espanyols, com qualsevol altre ciutadà, tenen tot el dret a opinar i prendre partit per una o altra opció; el que és moralment repudiable és que la seva particular opinió política pretenguin disfressar-la de missatge catequètic.
Enlloc dels missatges evangèlics, ni de la doctrina de l’Església, hi trobaran adoctrinaments morals sobre la unitat dels Estats o sobre el dret a la secessió. Sí que hi poden trobar, sempre amb aquest llenguatge subliminal i difús que caracteritza els seus missatges, uns principis de defensa de la llibertat i del respecte envers les persones, d’especial protecció per al més febles i de rebuig a les riqueses terrenals. Un llenguatge tan subliminal i difús que permet a la jerarquia passar-se els evangelis pel forro, posicionar-se quan els convé al costat del poder i dels poderosos, fer els ulls grossos a les polítiques contràries a l’esperit cristià d’estima i de respecte als més febles. I com ja van fer en l’època del franquisme, posant-se al costat de la violència, del crim i de l’opressió, també ara prefereixen fer costat al poder. Un poder que els dóna prebendes i beneficis econòmics, però que menysté els principals principis evangèlics, i afavoreix els grans grups empresarials i banquers en detriment dels pobres, dels aturats i dels pensionistes. I contra això, contra aquestes polítiques hostils a l’essència del cristianisme els bisbes espanyols no hi tenen res a dir. Al poder al servei del qual treballen, els interessa una benedicció apostòlica com ja van fer amb la croada franquista; a canvi, aquest mateix poder potser tirarà terra al damunt dels casos de pederàstia i de desaparició de nadons, i sobretot els omplirà les butxaques.
És moralment inacceptable que aquesta trepa de farsants, vestits hipòcritament de púrpura enredin a la gent fent veure que el desig de llibertat d’un poble pot anar en contra de la moral cristiana. I tampoc és que sigui moralment acceptable l’actitud dels bisbes catalans que es van limitar, a tot estirar, a abstenir-se davant d’una presa de posició de la jerarquia espanyola que no tenia res a veure amb la seva comesa apostòlica. Què es pot esperar d’una jerarquia catòlica que quan algú sostreu documents que delaten corrupció i males pràctiques, es limiten a tapar-ho amb un simulacre de judici que conclourà amb la compra del silenci del cap de turc encausat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada