Què preocupa de veritat als empresaris catalans?

No ens ha pas d’estranyar que hi hagi sectors de la població que expressin la seva preocupació pel procés obert a Catalunya cap a l’Estat propi. Qualsevol proposta de futur té sempre un cert punt d’incertesa i, per tant, és lògic que preocupi i que interessi aclarir el màxim de dubtes. I si això és vàlid per a tothom, també ho és, naturalment, per al sector empresarial. Una altra cosa seria que la por o les incerteses que pot generar el procés català fos esgrimit com a excusa per a boicotejar-lo.

Perquè, de veritat als empresaris catalans els preocupa tant l’evolució independentista del país? I de veritat no els preocupa que tinguem un Estat que ens és hostil en tots els camps? No els preocupa formar part d’un Estat que incompleix normes bàsiques aprovades per les Corts, com l’Estatut? No els preocupa que aquest Estat sigui tan insolvent i incomplidor no pagant els deutes pendents amb Catalunya? No els preocupa que aquest Estat impulsi polítiques d’austeritat salvatge que redueixen la capacitat adquisitiva de la majoria, i per tant afecten molt negativament en la rendibilitat de les empreses? No els preocupa que aquest Estat es negui a fer les inversions legalment establertes en el camp de les infraestructures, imprescindibles per al desenvolupament de les empreses catalanes? No els preocupi que aquest Estat executi poc més del 30% de les inversions pressupostades a Catalunya? No els preocupa que aquest Estat signi acords internacionals per evitar que hi hagi vols directes des de Barcelona? No els preocupa que mantingui a Catalunya un sistema de transport ferroviari de rodalies i de mercaderies absolutament tercermundista? No els preocupa que aquest Estat s’oposi als acords europeus favorables al corredor mediterrani? No els preocupa que aquest Estat incompleixi els seus compromisos com el del desdoblament del la N-II? No els preocupa que aquest Estat intencionadament retardi els enllaços amb el port de mercaderies de Barcelona? ... no els preocupen totes aquestes agressions de l’Estat que perjudiquen el conjunt de la població, però també i d’una manera especial les empreses catalanes?

A la vista de les polítiques concretes, i amb els números a la mà, l’enemic número 1 de l’empresariat català és aquest Estat espanyol que ofega l’economia catalana, i excel·lint en la comesa, un Partit Popular capaç d’impulsar boicots contra les empreses catalanes. És possible que el nou Estat català no sigui perfecte, que en el procés constituent hi hagi algunes incertes. Però, de ben segur que tindrem una certesa: amb la independència s’haurà acabat d’estar sotmès a un estat que ens és hostil. Hostil a Catalunya i a tots i a cadascun dels ciutadans; i els empresaris no en són pas cap excepció.