Aquest debat ja hi havia estat en l’època franquista. A partir de l’expressió que la llengua és l’anima del poble, el franquisme tenia clar que havia d’imposar la llengua i la història castellana, amagant i falsejant la catalana. I, per tant, té una bona part de raó el ministre Wert quan afirma que l’escola catalana, que ha dignificat la llengua, la cultura i la història del país, hagi fet que les noves generacions, coneixent les dues llengües, les dues cultures i les dues històries, hagin après a estimar el que és seu, el que és patrimoni de tots els catalans. I si t’estimes el país és lògic que el vulguis veure lliure i pròsper, que en el nostre cas equival a dir independent.
Però, és clar, les imposicions no generen altra cosa que rebuig. Això explica que moltes generacions que vam iniciar l’ensenyament absolutament tot en castellà i negant-nos l’existència del país, militem en el camp de l’independentisme. I és que són les agressions del franquisme abans, i ara les agressions de polítiques com les del Govern popular, les que generen nous independentistes. Suposo que el ministre Wert no fa res més que seguir la pauta donada pel PP de respondre l’independentisme de la pitjor manera possible: en lloc d’intentar contrarestar-ho explicant la bondat de l’unionisme i procurant corregir les tibantors que han potenciat el desencontre, opten per l’agressió, l’insult, la mentida, el xantatge, l’amenaça... No és que ens agradi que ens agredeixin, ni haver de suportar exabruptes i humiliacions, com les del senyor Wert (aquí cal entendre el terme “senyor” com a mer formulisme literari), però és evident que ens armen de raons per a defensar els nostres drets i afegeixen a la causa nous catalans que fins ara encara tenien la il·lusòria esperança d’assolir un bon encaix dins de l’Estat.
Però, insisteixo, la idea del ministre Wert no és descabdellada. Arreu del món, tot els països tenen cura de garantir un ensenyament que parteix de la seva llengua, la seva cultura i les seves senyes d’identitat. Amb això podem estar d’acord amb el ministre. La diferència no és de concepte, sinó d’orientació del mateix concepte. Per ell, es tracta d’imposar als catalans la llengua, la cultura, la història i les senyes d’identitat espanyola, tal com es fa amb tota naturalitat arreu d’Espanya, precisament perquè deixem de sentir-nos catalans. Per nosaltres, es tracta de voler tenir un sistema educatiu semblant al de qualsevol altre país, és a dir centrat en la llengua i la cultura pròpies. I això només ho podrem fer si aconseguim la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada