De dropo no en té res el senyor Lara

L’estratègia desesperada del Partit Popular passa per l’amenaça, la mentida, el xantatge i, per suposat, per l’intent de crear por. A aquestes alçades, el Partit Popular pot continuar mentint tant com vulgui, ja hi estem avesat, però en realitat no enganya ningú. Per no enganyar, probablement no enganyarà ni els seus. És possible que alguns dels seus addictes, com l’editor José Manuel Lara, segueixi les consignes del partit, però és d’esperar que la majoria dels seus votants tingui una mica més de seny i de sentit comú.

No és que el Partit Popular s’exclami pel que tem que pugui passar si Catalunya segueix el seu procés alliberador, sinó que diu el que voldria que passés i el que impulsarà per evitar que el poble de Catalunya s’expressi en llibertat. Qualsevol empresari que tingui dos dits de front sap que tots els països europeus que han efectuat un procés de secessió han mantingut totes les fronteres obertes al comerç i a les persones exactament igual que abans: no hi ha cap problema, per exemple, entre Txèquia i Eslovàquia, entre Eslovènia i Croàcia, entre Letònia i Lituània, o entre aquests països i la resta d’Europa. Per tant, no és que el Partit Popular temi que hi hagi una fuga d’empreses de Catalunya cap a altres zones de l’Estat, sinó que això és el que el partit intentarà impulsar. Per fer-ho compta amb el radicalisme espanyol d’algun empresari, que també hi pot ser, que sigui capaç de perjudicar-se ell mateix per tal de seguir les consignes del partit. I això és el que ha fet el senyor Lara.

Les paraules del senyor Lara només es poden entendre en tant que nacionalista radical espanyol. Ell sap perfectament que les paraules que va dir són una completa ximpleria des del punt de vista empresarial. Molts dels llibres que circulen per les nostres llibreries, tant en català com en castellà, vénen impresos de la Xina, a Madrid s’editen també llibres en català, com des de Catalunya s’editen llibres per a tota Amèrica Llatina. Els diferents Governs espanyols, en un teòric Estat de les autonomies, han fet sempre mans i mànigues per empènyer les centrals de les grans empreses cap a Madrid. Perquè, no ens enganyem, no és que ara formem part d’un Estat i voldríem formar part d’un altre, el nostre; sinó que ara tenim un Estat que ens és hostil, que també és hostil al senyor Lara en la mesura que ens discrimina i nega les infraestructures que necessita Catalunya, i que amb un Estat propi també el senyor Lara hi sortiria guanyant. Ell, pot ser una nacionalista radical, però dropo no ho és.