Reconèixer el dret a la secessió

Ho deia el Ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo: “Cap estat d’Europa reconeix el dret a secessió”. I no sé si n’hi ha gaires arreu del món que ho facin. Teòricament els Estats Federals o Confederals, en la mesura que parteixin de la base que s’han format a partir d’un pacte entre iguals, haurien de contemplar aquesta possibilitat. Però és molt possible que no ho tinguin escrit explícitament en les seves constitucions; desconec, per exemple, si a Suïssa hi ha alguna previsió d’aquest tipus.

Naturalment, no hi ha cap Estat interessat en regular com una part d’aquest Estat pot separar-se’n. Per això, els pobles que han decidit emprendre el camí de la secessió han optat per acollir-se a la legislació internacional, que també ateny els Estats. Per exemple, el dret a la lliure determinació dels pobles figura en l'article  1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 (PIDCP) i també del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals del mateix any, ambdós redactats sota els auspicis de l'ONU. A més, hi ha la  Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General de l'ONU, de 24 d'octubre de 1970, que conté la Declaració sobre els principis de Dret Internacional. Se suposa que el Ministre espanyol deu saber que, ara mateix a Europa, hi ha uns dotze Estats, sense comptar les petites repúbliques caucàsiques, que tenen menys de vint anys d’existència. I ja es pot imaginar el senyor García que aquests nous estats no han necessitat cap llei concreta que els permetés el procés de secessió.

Potser, tampoc trobaríem gaire estats a Europa que amenacin amb l’ús de la violència quan hi ha una proposta democràtica per consultar la voluntat de la ciutadania o que tinguin un poder judicial que no persegueixi les amenaces pel sol fet de ser favorables a l’unionisme. A Escòcia, com a Flandes o com al Quebec, el procés independentista pot reeixir o no; però en tot cas serà per la voluntat democràtica dels seus ciutadans, respectada com no podia ser d’altra manera pels Estats. Si a Europa hi ha alguna excepció, aquest és l’existència d’un Estat com l’espanyol que no respecta la democràcia.