Pàgines

divendres, 12 d’octubre del 2012

Un tractament a la grega per a Espanya

Mariano Rajoy deu estar enfurismat perquè, com deia ell mateix no fa gaire, la realitat del país li impedeix portar a terme la seva política. Resulta que en el darrer any hi ha hagut a l’Estat espanyol una fuga de capitals de 296.000 milions d’euros, el que equival al 27% del seu PIB; les agències de qualificació continuen rebaixant la qualificació de solvència de l’Estat fins a acostar-nos a Grècia; i totes les previsions, excepte les del Govern espanyol, indiquen que la situació continuarà empitjorant durant uns quants anys.

Està clar, no és que els treballadors, els pensionistes o els estudiants estiguin indignats amb les polítiques de retallades al benestar, que també, sinó que és la mateixa dreta, la que representa els grans inversors d’aquí i de fora, la que no confia en absolut amb les mesures que està prenent aquest govern. Tothom s’ha adonat, tampoc calia ser cap expert de veure-ho, que no és que les previsions sobre les quals el Govern del PP ha elaborat els pressupostos del 2013 siguin massa optimistes, és que són senzillament falses. Han falsejat les dades per no haver de presentar uns pressupostos amb retallades encara més dràstiques, i en contra de les recomanacions del FMI, que en tot cas ja les aniran improvisant com han fet fins ara, modificant, reformant i contradient les pròpies decisions. I qui es pot fiar d’algú que enganya i menteix constantment, que falseja els números dels pressupostos senzillament perquè no vol reconèixer que les seves polítiques ens estan portant al desastre?

Els inversos retiren capitals, els mercats no confien en la solvència de l’Estat, les empreses que obtenen beneficis opten per invertir a fora, i per tant la situació s’agreuja a cada dia que passa... Però, això sí, des d’Europa van donant copets de complaença a l’esquena de Rajoy perquè, segons ells, ja està portant a terme les reformes estructurals que ells necessiten, que no té res a veure en què les necessiti el país. És el mateix que ha fet la senyora Merkel amb Grècia: hi ha imposat unes condicions que poden haver anat bé per als bancs alemanys que hi tenien diners invertits, però han estat nefastes per a Grècia i per als grecs. A Espanya, doncs, un tractament a la grega.