Jo no sé si és que entre tots plegats hem perdut el seny, estem tocats del bolet o si patim algun neurastènia passatgera. Una cosa és que cada vegada més es posi en evidència l’alt nivell de corrupció existent en el món de la política, a nivells gairebé equiparables a la corrupció existent en el món de l’empresa privada, de la justícia o del periodisme. I una altra és que ens agafi a tots plegats una neurosi col·lectiva que ens faci veure indicis de corrupció de tot arreu. I en això, els mitjans de comunicació hi tenen molta responsabilitat.
Ja sabem que “qui remena oli els dits se n’unta”, en el món de la política i a tot arreu, i per tant Catalunya no és pas cap excepció. Ja podem entendre que en el nostre cas hi hagi un especial interès per fer aflorar qualsevol cas que hi pugui haver i donar-li un tractament desmesurat amb intencionalitat clarament partidista, i això no és cap excusa per a no combatre els casos de corrupció amb tota la contundència. I ja podem entendre que donada la sensibilitat que hi ha per al tema, els mitjans de comunicació estiguin a l’aguait per informar-ne amb pèls i senyals. Però se suposa que tot ha de tenir la seva mesura: no es pot posar en el mateix sac aquells que han saquejats institucions públiques de tota mena, enduent-se’n milionades, d’aquells que han fet la vista grossa en una llicència menor; i no deu haver fet el mateix un imputat a qui se li reclama una fiança de 15 mil euros que aquell a qui se n’hi demana una de centenars de milers o d’alguns milions. Però és que els mitjans de comunicació, a plena consciència, aprofiten l’ocasió per esquitxar amb insinuacions i aparents notícies que en realitat no ho serien. Ara sembla que ens vinguin a dir que qualsevol persona o grup que hagi tractat amb l’empresa Mètodo3 ja és sospitosa d’haver comès un delicte. Encara que aquesta empresa fos la tapadora, o es fes servir com a tal, del CNI per a fer espionatge polític, l’empresa treballava legalment i és habitual que hi hagi empreses o grups que facin fer informes de tota mena. No és cap delicte fer un informe, encara que sigui sobre una persona, sinó en tot cas utilitzar mètodes il·legals per a fer-ho i vulnerar la privacitat.
Ara resulta que que els mitjans de comunicacio han descobert que fins i tot la CUP havia encarregat un informe a Mètodo3 per saber si una determinada acció política s’ajustava a la legalitat. I on és el presumpte delicte? Ja va passar fa temps amb el cas Millet, en què semblava que qualsevol persona que hagués tingut alguna relació amb el president del Palau de la Música podia ser sospitós de vés a saber què. Jo també havia parlat amb aquest senyor quan presidia una de les institucions culturals més rellevants del país! Però, els mitjans de comunicació amb la seva dèria per la desinformació ho barregen tot en una delirant psicòtica cacera de bruixes, deixant anar sospites a tot arreu o allà on els interessa, i sense discernir entre l’activitat normal que no hauria de ser notícia de les accions pròpiament delictives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada