La fotesa dels arguments jurídics

El fet que molts juristes assegurin que la Declaració sobiranista del Parlament de Catalunya no és recorrible davant del Tribunal Constitucional, no és ni serà cap obstacle per al Partit Popular a l’hora de tirar endavant el recurs, com tampoc ho serà per a aquesta pantomima de TC per a acceptar-lo. És evident que aquí, els juristes més aviat hi fan nosa; i en tot cas només els necessitaran a l’hora de donar una certa aparença tècnica, tant al recurs que es presenti com a la resolució final del Constitucional.

Diuen els juristes que no té sentit recórrer davant del Tribunal Constitucional una Resolució aprovada pel Parlament de Catalunya que no té conseqüències jurídiques, quan la funció del Tribunal Constitucional, teòricament, és vetllar perquè les nomes i legislacions que es derivin dels poders legislatius i de les institucions públiques en general, s’emmarquin dins del text constitucional. Però ells saben de la importància, des del punt de vista democràtic, que hi hagi una declaració d’aquest tipus que després serà esgrimida com a aval per a passos posteriors cap a l’exercici del dret a decidir. De fet, el Parlament de Catalunya ja ha aprovat, com a mínim en dues ocasions, resolucions en què es referma el dret a l’autodeterminació de Catalunya, i fins ara no havien estat recorregudes no pas per qüestions de tipus jurídic sinó, simplement, perquè políticament no els semblava oportú en la mesura que veien poc probable un procés com el que s’ha esdevingut els darrers mesos. Si es fes cas de les tesis del PP sobre la possibilitat de recórrer una Declaració que no té efectes jurídics, voldria dir que la Constitució, per més que ho tingui previst en el seu capítol X, no es podria reformar mai, perquè se suposa que abans d’aprovar una reforma de la Constitució bé s’ha de plantejar el tema que fins aleshores no entra en el text constitucional. 

Però, tot això, per als espanyols, són foteses, perquè al final la presentació o no del recurs dependrà única i exclusivament de la rendibilitat política que creguin que en poden treure. I la resolució del TC es pot ajornar indefinidament a l’espera del moment més oportú per a treure-la, d’acord amb els interessos del nacionalisme espanyol. Ara mateix, el Govern, a través del seu CNI, està prou distret en embrutar el procés sobiranista com per iniciar una batalla de tipus jurídic que podria generar una reacció en contra seva. En tot cas, quan vegin que els qui estan quedant en evidència en tot aquest afer de l’espionatge són el mateix Govern del PP, a través de la policia espanyola i el CNI posats al servei del PP, aleshores serà el moment de presentar el recurs i desviar l’atenció.