Les mentides i falses excuses del PP

Les explicacions que han de donar reiteradament els dirigents del Partit Popular i del Govern espanyol, per a sortir al pas a imputacions i evidències de corrupció generalitzada, són tan inversemblants i mancades de credibilitat que tenen més interès per a il·lustrar programes d’humor que com a titulars d’un noticiari. Encara recordem aquell embarbussament de la Cospedal, que se li va fer un nus a la gola i no li sortien les paraules per dir que no era ben bé el que havia dit en dies anteriors sobre l’acomiadament de Bàrcenas, però tampoc era el contrari sinó un punt entre mig que no va entendre ningú.

I ja es tractava d’això. Suposo que ningú s’imagina un polític a qui li quedés un xic de dignitat com per sortir davant dels mitjans de comunicació per admetre que, a la vista de les evidències perfectament documentades, no podia fer res més demanar perdó per haver enganyat la ciutadania. Com que a la Cospedal no li resta ni aquests mínim de dignitat, va optar per fer un embarbussament de paraules per tal que no s’entengués res. Aquest dia va repetir la mateixa estratègia la Vicepresidenta del Govern espanyol, la Soraya Sáenz de Santamaría, per referir-se a l’allotjament pagat amb fons públics de l’amant del Rei. Amb tota la cara dura del món va sortir davant dels micròfons dient que ni ella ni el Govern no estaven al cas de qui podia allotjar-se a la finca La Angorrilla, que pertany al Patrimoni Nacional, i que està “exclusivament afecte” al Rei. Una terminologia, aquesta, que la Soraya sap perfectament que no vol dir res, però que només serveix per no haver d’admetre que el Govern espanyol accepta que els ciutadans paguem les despeses de la Corona, i també les de la seva amigueta la princesa Corinna de Sayn-Wittgenstein. O no haver d’admetre que dies enrere des del mateix Govern s’havia afirmat que aquesta senyora no tenia cap vinculació ni suposava cap despesa per a l’erari públic. Si la vicepresidenta Soraya no hagués mentit i fos cert que el Govern espanyol no està al corrent dels invitats de la casa Reial que s’allotgen en alguna de les seves dependències, com a mínim caldria demanar dimissions al mateix Govern i als responsables de seguretat. Seria impensable que en aquestes residències públiques hi entressin i  en sortissin persones sense cap mena de control ni de vigilància per a protegir-les.

I ara surt la Camacho amb la seva dèria contra els Mossos, contra tot el que representi catalanitat, mentint una i altra vegada, com un Bárcenas qualsevol, total per justificar una acció estrictament política, que probablement té més l’objectiu de desviar l’atenció dels escàndols majúsculs del PP, que cap altra cosa. El que passa és que quan un membre del Govern i del PP surt a donar explicacions sobre aquests temes, els únics periodistes que valdria la pena que hi assistissin serien els de l’APM i a tot estirar els guionistes de Polònia.