Ahir i abans-d’hir la policia, segons els mitjans de comunicació, escorcollava els domicilis dels dirigents de l’extingida Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar i Miquel Nadal. Pel que diuen les informacions, la fiscalia anticorrupció vol trobar indicis dels diners que podrien haver cobrat a rel de l’anomenat cas Can Domenge. Alguns deien que esperaven trobar-hi algun milió d’euros procedent de la venda irregular d’uns terrenys. Desconec el resultat dels escorcolls.
El fet, però, és que el cas de presumpte corrupció conegut amb el nom de Can Domenge, es va destapar el 2006. Des de llavors, els dirigents d’Unió Mallorquina, que aleshores governaven donant suport al PP, no solament van dimitir dels seus càrrecs sinó que davant de la magnitud de la corrupció, generalitzada tant a UM com al PP, van tenir la decència de liquidar el partit polític. Però queden pendents de resoldre els nombrosos processos judicials oberts que afecten, per exemple, a la majoria dels Consellers del Govern de Jaume Matas. I ara resulta que, set anys després, algú ha tingut la brillant idea d’escorcollar els domicilis dels encausats, per als quals es preveu el judici aquest mes de juny, per veure si hi guarden els diners que es devien embutxacar il·legalment. Si de veritat, en aquest escorcoll, la policia arriba a trobar-hi els diners o proves dels diners sostrets ara fa set anys, el que podran demostrar no és la seva culpabilitat sinó la seva estultícia. En lloc de constituir una prova per a l’acusació, seria una prova per a la defensa perquè quedaria palesa la incapacitat mental dels encausats.
Tal com va passar també amb el cas Millet, i en tants altres casos, és difícil de creure que aquests procediments, i especialment la recerca de proves com aquestes, es facin amb tant de retard per simple incompetència. La incompetència seria excessiva, fins al punt que els inhabilitaria per exercir professionalment. Ja és, per si mateix, una barbaritat i una tremenda injustícia que un procés com aquest s’allargui tants anys. Injustícia tant si finalment arriben a concloure la seva culpabilitat, com si al final tot queda en un no res, que és el que sol passar en molts, no sé si la majoria, dels processos oberts per corrupció política. I els que no, acaben essent indultats. Si això és justícia....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada