Quan en qualsevol afer hi ha discrepàncies i diferències de parers, el que sol passar és que, no havent-hi res que sigui absolutament blanc o absolutament negre, sempre hi ha arguments de la part contrària dignes de tenir en compte. Cadascú exposa els seus arguments i intenta minimitzar o contrarestar els de l’adversari. Només quan les posicions són tan dispars i tan allunyades unes de les altres, o quan ni tan sols el vocabulari que s’utilitza és el mateix, només en aquest cas el debat i les discussions esdevenen inútils i estèrils.
Això és el que ens està passant en el debat existent entre Catalunya i Espanya. Llevat d’alguns casos molt puntuals, el debat esdevé impossible perquè no solament els arguments dels uns no poden ser contrarestats pels altres, sinó que els arguments dels uns són exactament els arguments dels altres, en sentit oposat. Quan algú argumenta que hom ha de poder exercir el dret a decidir per una elemental qüestió de democràcia i la part contrària respon que justament demanar què pensa i què vol la població és sinònim de nazisme, s’ha acabat la discussió. Quan algú elabora un reportatge televisiu pensant que està donant els elements necessaris per a combatre una determinada idea, i la part contrària pot agafar aquest mateix reportatge i presentar-lo a Europa com a prova exactament del contrari, és que aquí s’han perdut els papers. Quan abans-d'ahir mateix el Conseller de Cultura presentava l’informe anual sobre la situació de la llengua catalana, posant de relleu l’eficàcia del nostre model lingüístic, de l’alt coneixement de les dues llengües dels alumnes catalans gràcies a la immersió lingüística, i comentava que això era possible malgrat els atacs i les agressions que continua patint la llengua catalana, potser no tenia en compte que les mesures que pren el Govern espanyol i els governs de les Illes i del País Valencià, així com les sentències que s’estan produint per a laminar aquest sistema que nosaltres diem que està resultant tan exitós, es prenen precisament pels mateixos arguments: no “malgrat sigui un sistema eficaç” sinó precisament perquè veuen que és “un sistema excessivament eficaç”.
Cada vegada que des de Catalunya pretenem argumentar la bondat dels nostres posicionaments, els estem donant justament arguments a ells per a combatre’ls. No és que no sàpiguen els avantatges que reporta la immersió lingüística, ni que no coneguin els principis democràtics, ni que no sàpiguen els beneficis que obtindríem els catalans amb la independència, és que justament per tot això s’hi oposen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada