Sembla una maledicció. Com si algú ho estigués planificant, cada vegada que apareix un moviment o una força capaç de fer-nos sortir de la letargia i de crear una il·lusió col·lectiva, apareixen les dissensions internes que posen en perill tot el capital acumulat. Desconec els detalls i les motivacions que poden haver creat un clima de divisió i de pugna pel control de la direcció de l’Assemblea Nacional Catalana. Però, segur no hi ha cap raó de pes que ho justifiqui.
És el risc, certament, d’aquest tipus d’organitzacions de caràcter assembleari, on aparentment sembla que no hi hagi, ni es vulgui que hi hagi, lideratges, però que al capdavall les ambicions per a controlar-les no hi deixen pas de ser-hi. Amb el desavantatge de no tenir els mecanismes adients per a regular aquesta inevitable pugna pel poder. Però també s’ha de dir que aquestes lluites fratricides també hi són en altres organitzacions més ben estructurades i de caràcter orgànic.
Com en tota obra humana, és evident que no tothom estarà d’acord amb tot el que faci la direcció. I no es tracta tampoc de negar que es puguin cometre errors o que el moviment pugui tenir les seves mancances. Però el que està clar és que ara mateix l’ANC és el moviment cívic que millor encarna les aspiracions de la majoria dels ciutadans d’aquest país. I per justificades que fossin les crítiques i les discrepàncies internes, en cap cas res no compensaria el mal que es podria fer creant una divisió interna. Al marge de les motivacions més o menys raonades que hi pugui haver, una crisi interna de l’ACN, posaria aquest moviment al mateix nivell de la ja prou depauperada credibilitat política dels partits, independentment de qui en sortís vencedor. El mal seria irreparable.
No es tracta de creure en messianismes ni de donar carta blanca a ningú, però em sembla evident que ara mateix el que necessitem és creure fermament, jo diria que gairebé cegament, amb un moviment que ha estat capaç de capgirar el panorama polític català i orientar-lo cap a la ruta tan anhelada de la independència. La irresponsabilitat dels qui en provoquessin una crisi en cap cas seria disculpable, per més raons i justificacions que hi busquessin, perquè seria la millor col·laboració que es podria fer amb els enemics del país.
(i perdoneu per haver manllevat aquest títol a una crida feta l’any 2010 pel Col·lectiu Creixell)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada