Duran, el caçarecompenses

Duran i Lleida està obsessionat en fer trontollar i fer caure el Govern d’Artur Mas. No hi ha dia que no llanci alguns dels seus míssils contra la coalició de la qual teòricament n’és el Secretari General. És cert que a vegades ho fa simulant que el seu adversari és ERC, però tothom sap que la formació republicana pot ser el seu adversari com ho és també IC-V o la CUP, i probablement no tant el PP o el PSC, però no el seu enemic. Són adversaris en la mesura que competeixen electoralment, però no perquè es disputin un mateix espai.

No ens enganyem. El principal enemic de Duran, i que ell està disposat a abatre amb totes les seves forces, és Artur Mas. En tots els partits hi pot haver lluites pel poder; els republicans en sabem un niu d’aquestes coses. Però normalment es tracta de segar l’herba sota els peus més dissimuladament o d’aprofitar els errors del líder a qui es vol disputar el lideratge; no pas d’un atac frontal com és el cas del Duran. I la diferència rau en què l’objectiu personal del Duran no és el de liderar la coalició ni tant sols el d’aspirar accedir al Govern del país, sinó el d’esdevenir una peça important a Espanya. Per això, per a la seva estratègia, li convé no només boicotejar i fer caure el Govern d’Artur Mas, sinó deixar clar que sense ell això no hauria estat possible. Si ataca ERC no és pas per les discrepàncies, evidents, que pugui tenir amb els republicans, sinó justament per a provocar-los. La resposta aïrada, afortunadament no pas en excés, dels dirigents d’ERC així com dels més sobiranistes de CiU és l’aval que necessita i cerca el Duran.

El seu objectiu és aconseguir avortar el procés secessionista, com no sembla clar que ho pugui fer el Govern espanyol, i a més apuntar-s’ho com un mèrit personal. Ell ja té calculat que els resultats electorals que en seguiran poden ser catastròfics per a CiU, i probablement no tant per a ERC que es veurà com la víctima de la conxorxa interna de CiU. Probablement, sectors que fins ara no havien gosat plantejar el trencament de la coalició tindran la motivació evident per a fer-ho, i de retruc la que pot arribar a desaparèixer pot ser una UDC que per a ulls de molts serà vist com l’esca del pecat i molts militants d’Unió s’hi sentiran traïts pel seu líder. A ell, al Duran, tot això li importa un rave si, havent-se penjat la medalla de l’antisobiranisme més efectiu, és degudament recompensat pel PP espanyol.