La dignitat de la Camacho cotitza ben poc

La dirigent dels populars a Catalunya, la inefable Alícia Sánchez Camacho, va simular sentir-se ofesa quan es va fer públic el cas d’espionatge de què havia estat objecte en un restaurant de Barcelona on s’havia reunit amb la companya d’un dels fills de Jordi Pujol. Si el “dinar de treball” ja tenia una clara intencionalitat política, molta més en van tenir els aparents escarafalls que en va fer la Camacho, posant-ho com a exemple de corrupció política. El que va passar va ser, però, que aviat es va veure que l’enregistrament d’aquella conversa privada només podia beneficiar, i per tant estar preparada, pel mateix entorn del Partit Popular.

Tan bon punt van començar a sortir indicis d’on podia venir l’interès en contractar l’empresa Método 3, els mitjans de comunicació espanyols, que d’ençà de l’inici del procés sobiranista havien endegat una campanya permanent de desprestigi i d’intoxicació de la política catalana, van deixar de parlar del tema. Tot apuntava que les gravacions il·legals havien estat encomanades i dirigides pels mateixos que després en farien els escarafalls; a Mètodo 3, hi figurava sota les sigles ASC. De cop i volta, aquell interès que havia expressat ella mateixa per anar al fons de la qüestió, descobrir qui hi havia al darrere i qui havia ordenat espiar-la, va desaparèixer. Ja s’havia llançat la primera acusació, s’havia creat l’escàndol i ja no convenia anar més enllà, no fos cas que es trobés ella mateixa davant d’un mirall. La sospita era clara, i la unanimitat amb què els mitjans afins al PP van decidir oblidar el tema en reforçava la hipòtesi. El que potser no sospitava ningú era que la dignitat de la senyora Camacho, i aquí el terme “senyora” és pura sorna, tingués un preu tan baix.

Per 80 mil euros, la Camacho ja es dóna per satisfeta, ja no li cal saber qui va ordenar espiar-la, i per això retira la denúncia presentada contra l’empresa Mètodo 3. No costa gaire tirar d’hemeroteca per recordar les seves declaracions en què manifestava la seva determinació per arribar fins al final de la qüestió. I es veu que per a la Camacho, davant del risc que una investigació seriosa acabés amb la conclusió que la mà negra no era sinó de l’entorn de la mateixa ASC, aquest final de la qüestió eren els 80 mil euros. Devia pensar que si a ella no li havien arribat els sobres Bàrcenas que es repartien entre els dirigents populars, bé podia guanyar-se el seu sobret particular. I és que la dignitat i la decència de la Camacho no es cotitza gaire més que això: 80 mil euros.