L’FMI ha
acabat admetent, ara, que hi va haver errors notables en el programa de rescat
a Grècia. Van calcular malament, diuen, l’impacte que tindrien les mesures
imposades sobre l’economia grega: la recessió s’ha agreujat, el benestar dels
ciutadans ha caigut en picat, l’Estat continua estant en fallida, no s’ha
restablert la confiança dels mercats, no s’ha frenat el dèficit perquè l’Estat
no recapta els suficients impostos degut al tancament d’empreses i la baixada
del consum... Tot això, que de fa temps i a simple vista veia qualsevol llec en
la matèria, ells ho ha acabat descobrint després d’un laboriós i erudit estudi
dels millors especialistes.
Semblava un
xic sospités que el Zapatero, o millor dit els seus assessors econòmics, no s’adonessin
fins que ja hi érem de ple que s’acostava una crisi de proporcions colossals. Però,
donat el perfil del Zapatero, que poc després ja començava a veure brots verds,
tampoc ens ha d’estranyar tant. Més sospitós és que les prestigioses agències
de qualificació nord-americanes fins al darrer moment donessin la màxima
qualificació de solvència a les entitats financeres que, com la Lehman Brothers del ministre de Guindos,
farien fallida fent esclatar la bombolla financera que ens ha arrossegat a tots.
O que el FMI, aleshores dirigit per Rodrigo Rato, tampoc detectés cap dels símptomes
de la crisi que ens venia al damunt. O que els economistes del Govern Rajoy,
cada dia ens diguin, com aquell dels brots verds, que ja es comença a veure el
final del túnel, però alhora cada dia ens allarguin el termini de la sortida
real d’aquest túnel. Costa de creure, doncs, que la flor i la nata dels
economistes del FMI, de la Unió
europea i del Banc Central Europeu, tots s’equivoquessin alhora d’aplicar les
mesures per a rescatar Grècia, que no deixen de ser les mateixes, encara que
amb vestits fets a mida, que les aplicades a Portugal o a Espanya.
A part que
tots els economistes seriosos han dit sempre que mai se surt d’una situació de
crisi a base reduir la despesa pública, de limitar la capacitat adquisitiva de
la població, d’incrementar l’atur o de rebaixar els ingressos a les arques públiques,
tampoc calia tenir el títol d’economista per adonar-se que amb aquestes polítiques
el que es fa és agreujar la crisi, garantint, això sí, que els qui fins ara havien
creat la bombolla immobiliària i financera no en surtin perjudicats, Sincerament,
no em crec en absolut aquest informe del FMI que admet errors en la gestió de la
crisi; només ara, quan és evident que els resultats catastròfics són els que ja
eren previsibles, i que ells deliberadament s’esforçaven en negar, ho admeten
perquè no poden negar l’evidència. L’FMI, la UE i el BCE no s’han equivocat en les seves polítiques,
simplement han mentit i estafat la població (la grega, la portuguesa o la de l’Estat
espanyol) prenent mesures que sabien del cert cap on ens portarien, perquè el
seu objectiu no ha estat mai rescatar els grecs, ni els portuguesos ni els
espanyols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada