Sota la tutela dels militars?

A Egipte, diuen, estan vivint una segona revolució. I jo la veritat és que no sabria com qualificar-la. Molts mitjans d’aquí ho presenten positivament, com si fos la culminació endegada en la primavera àrab, que ara fa dos anys no es va tancar bé. No n’estaria pas tan segur. Bàsicament, perquè de nou els militars hi estan jugant un paper decisiu, de tutela, que per principi no pot ser bo de cap de les maneres. No sé si en algun lloc del món, mai, els militars han emprès un camí de defensa de la ciutadania en el sentit més estricte; se m’acut el dubte de la revolució dels clavells, a Portugal.

És evident que el President Mursi ha exercit pèssimament la seva responsabilitat després de guanyar les eleccions. De fet, no em fiaria mai d’una formació política que basi les seves idees en una religió, tant se val si és la musulmana, la cristiana o la budista. En nom dels Germans Musulmans, Mursi va redactar i fer aprovar una Constitució clarament regressiva seguint dictàmens religiosos que maniobren a l’ombra, com en tants altres països àrabs. I ho va fer d’esquenes a la majoria de la població, tot i haver-ne obtingut el suport electoral suficient, i d’esquenes als grups de l’oposició que, de fet van ser els que van forçar la caiguda del règim autoritari de Mubarak. El descontentament general i la segona revolta ciutadana, doncs, sembla que estava plenament justificada. Però, compte, perquè en l’interès de fer caure Mursi s’hi aplegaven sectors i motivacions ben diverses i fins i tot antagòniques. Hi havia grups que havien tombat la dictadura anterior amb l’esperança d’assolir un Estat plenament democràtic, però també un exèrcit que volia mantenir els seus privilegis, els que ja gaudia quan donaven suport al Mubarak; hi havia els cristians coptes que veien perillar la llibertat religiosa, però també els salafistes que consideraven poc islamista la Constitució de Mursi; i hi havia també els antics partidaris de Mubarak.

Per tant, enderrocat Mursi, tot continua obert, inclòs l’enfrontament civil. Afortunadament, aquesta vegada els militars han deixat clar que cal convocar noves eleccions. Però, s’hi podran presentar els Germans Musulmans i el mateix Mursi? Si ara perden les eleccions els militars es donaran per satisfets, però si guanyessin de nou tornarien a sortir a barrar-li el pas? Diuen que el President del Tribunal Constitucional assumirà la presidència del nou Govern; quines garanties pot oferir un Tribunal així que accepta el dictat dels militars, sigui encertat o no. No em sembla pas malament que la ciutadania hagi enderrocat un Govern que no responia a les seves expectatives, però sí que això es faci sota la tutela dels militars. És com validar el seu paper de tutors d’una societat que pot cometre errors però que ha de decidir lliurement el seu futur, sense la tutela dels qui vetllen només per a mantenir els seus privilegis.