Pàgines

dissabte, 24 d’agost del 2013

El PP amb el contraban i el blanqueig de diners

Ho deia amb tota rotunditat el Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz: els controls a la frontera de Gibraltar estan plenament justificats perquè Gibraltar és un niu de contraban de tabac, de blanqueig de diners i fins i tot de tràfic d’armes. I si ho diu el Ministre, hom ha de pensar que té prou raons i prou coneixement de causa com per dir-ho. Això justifica els registres minuciosos a la frontera, encara que inevitablement provoquin cues quilomètriques entre els treballadors i turistes que volen entrar al Penyal.

Sembla clar que si el Ministeri de l’Interior té la certesa de les activitats il·legals que s’efectuen a Gibraltar, i també té la seguretat que la via dels controls fronterers és la més ràpida i eficaç per a combatre el delicte, malgrat els perjudicis i les molèsties que pugui ocasionar, la seva obligació és mantenir-los. Hom es pot preguntar si abans de l’incident pel tema de la pesca, el Ministre desconeixia aquestes activitats que es feien a través de la frontera amb Gibraltar o si no s’havia adonat que la mesura més idònia per a combatre-les era la dels controls; però, bé, l’important és que ara sí que el Ministre té la certesa dels delictes i sap com fer-hi front. Però, tot seguit, el Ministre d’Afers exteriors i el mateix Rajoy asseguren que els controls a la frontera amb Gibraltar es relaxaran tan bon punt el Govern britànic s’avingui a negociar i es resolgui el tema de la pesca i el dels vaixells que fan perilloses càrregues de combustible enfront de la costa gibraltarenya per tal d’eludir impostos.


És a dir que el Govern espanyol està disposat a fer la vista grossa, com probablement feia abans d’esclatar el conflicte pesquer, amb el contraban de tabac i el blanqueig de diners que sap que s’està efectuant a través de la frontera amb Gibraltar. I això pot ser, evidentment, un delicte de no persecució d’una activitat delictiva o de col·laboració, encara que sigui per omissió. Se suposa que la fiscalia hauria d’actuar en contra d’un Govern que persegueix o no els delictes, dels quals n’és perfectament coneixedor, en funció d’altres interessos de caràcter polític. Però potser també és esperar massa que la Fiscalia actuï per evitar la comissió de delictes, sabent que hi ha en joc interessos polítics.