Es pot ser
més o menys escèptic davant d’aquest tipus d’iniciatives per a captar recursos
per a les arques públiques. Tot i que a l’inici els diferents sortejos
organitzats per la
Generalitat van tenir molt bona acollida, després s’han
mantingut amb uns resultats discrets, però tampoc per a menystenir.
Evidentment, els qui fan de la política l’art de l’engany i la mentida permanent
ja han posat el crit al cel dient que aquesta no és la manera de resoldre el
problema del finançament de Catalunya, cosa que no ha dit ningú; és evident que
en el millor dels casos pot ser una petita font més d’ingressos, i prou. Però
això no vol dir que no valgui la pena de provar-ho. Ja se sap que els qui
aposten pel joc ho fan no pas atrets pel destí que dóna l’Administració als
beneficis obtinguts, sinó per l’esperança, per llunyana que sigui, de treure’n
ells un bon pessic. I caldrà veure com es publicita aquesta Grossa catalana
perquè es faci atractiva; probablement, caldrà intentar atraure els jugadors
habituals perquè en lloc de jugar amb les Loteries de l’Estat ho facin amb les
de casa, o potser també donar-li un cert aire de bons patriòtics per a
contribuir a les malmeses arques de la Generalitat.
En qualsevol
cas, com sempre, aquí ja hi ha un guanyador d’entrada: l’Estat espanyol. Sense
necessitat de fer res, només amb el cobrament dels impostos que generarà
aquesta loteria, l’Estat ja pot recaptar gairebé la meitat del que pugui
recaptar la Generalitat.
És l’avantatge de tenir el poder, de tenir la mamella i de tenir la clau. De
qualsevol activitat que es faci, fins i tot d’aquelles que aparentment podrien
representar-li una competència, l’Estat en treu rendiment, perquè disposa del
dogal per estrènyer quan li convé. Va ser el cas dels aigüats de la Vall d’Aran, que les obres de
reparació urgent que hi va haver de fer la Generalitat li va
suposar per a l’Estat un benefici d’uns 900 mil euros en forma de recaptació de
l’IVA corresponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada