Es pot
arribar a entendre que empresaris sense escrúpols estiguin disposats i decidits
a aprofitar la crisi que patim per a reduir al màxim els drets dels treballadors,
per a canviar la legislació per tal que quedi feta a la seva mida, i per
aprofitar-se de la necessitat dels més desvalguts per a fer grans fortunes o
com a mínim per a esquivar ells la crisi. Són empresaris que externament
afirmen que ells estan al marge de política i que simplement es regeixen per
les lleis del mercat, i per la necessitat de buscar el màxim de competitivitat
que els asseguri el màxim de beneficis.
És el cas de
les grans companyies elèctriques que han imposat al Govern els mecanismes
adients per a regular-se ells mateixos les tarifes, amb un simulacre de
subhastes per a establir els preus de mercats, i que ara han forçat una
legislació que perjudica clarament el conjunt de l’Estat, les arques públiques
i l’economia general però que a ells els reportarà grans beneficis. Se suposa
que després ja compensaran els polítics corruptes que s’han avingut a satisfer
els seus interessos. I és el cas de la patronal CEOE que va formulant propostes
que no van només en contra del conjunt dels treballadors, sinó de l’economia
general del país; propostes encaminades a reduir la capacitat adquisitiva dels
treballadors i la seva estabilitat laboral, cosa que evidentment repercuteix en
una clara reducció del consum intern, en perjudici de la majoria de les petites
i mitjanes empreses, i en perjudici de la Hisenda pública que veu mermats els seus
ingressos.
Fins aquí
entra en la seva lògica de voraços depredadors a qui importa ben poc el bé comú
de l’Estat, dels treballadors i de la majoria de les empreses. Per ells, la
crisi no és sinó una gran oportunitat per a fer-se un país a la seva mida,
encara que sigui empobrint-lo i situant-lo a un nivell tercermundista. El que
resulta del tot repugnant, indecent i intolerable és que, com acaba de fer el
President de la CEOE ,
Joan Rossell, es pretengui presentar el seu desvergonyiment com una proposta
per “acabar amb els privilegis” per referir-se als treballadors que encara
tenen un contracte més o menys indefinit i unes condicions laborals mínimament dignes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada