Tot i que ja hi
hauríem d’estar acostumats, no em deixa de sorprendre la quantitat d’aspirants
a messies, de visionaris i il·luminats amb vocació de salva pàtries que té el
país. Gent que no es limita a expressar la seva opinió, sempre ben legítima,
sinó que pontifica amb total contundència com si ells tinguessin la vareta
màgica que ha de resoldre tots els mals del país i amb els pitjors presagis si
no fem cas de les seves tesis. Però, aleshores, quan resulta que la realitat va
per un altre cantó i no s’ha acomplert cap dels seus pronòstics, en lloc de
reconèixer el seu error, ja que tots els qui opinem segur que hi ha moments en
què errem, s’hi refermen encara més donant a entendre que és tot el país el que
s’ha equivocat.
A títol d’exemple,
i amb tots els respectes que em mereix la persona, el nom de la qual obviaré, em permeto citar el correu que suposo que hem rebut molts, d’una persona que es mostra decebuda
per l’escàs ressò que han tingut les seves propostes. Diu que va arribar a
crear fins a dos partits polítics que havien de contribuir a portar el país cap
a la Independència
i ajudar a la governabilitat del país. I explica que no entén que malgrat tots
els seus esforços no ha rebut més que algun “m’agrada” a Facebook, i que per
tant se sent “sol enmig del desert”. ¿No se li ha ocorregut pensar que tot el
moviment sobiranista, avui majoritari al país, està discorrent per una altra
via, i que és ell qui s’ha endinsat en un desert inexistent? I continua amb una
frase descoratjada amb un to un xic amenaçador: “ja us ho fareu”. I encara “He fet el que he pogut, tant com he pogut, jo sol, i ara deixaré que
el poble, la massa, segueixi fent la seva...”, menys mal que la seva
condescendència permetrà que el poble continuï fent la seva via, i acaba amb un
“Ho sento pels meus...”. ¿No se li ha ocorregut pensar que potser el problema és haver pretès fer les coses ell tot sol, com si fos l'elegit que ens havia de salvar, en lloc de resignar-se a col·laborar modestament fent la seva petita aportació, com la que podem fer qualsevol de nosaltres, a les moltes iniciatives existents?
Em fa pensar en aquells altres visionaris que auguraven la fi d’ERC amb
el sorgiment d’una nova força política que ho havia d’arrasar tot, i de la qual
jo també em vaig fer simpatitzant. No entenen que en un moment en què hi ha
hagut l’eclosió del sobiranisme, fins a esdevenir majoritari al país, les seves
tesis se’n vagin en orris, ells hagin quedat sense representació parlamentària i la majoria de la població confia en partits que
ells desqualificaven de totes totes. Prefereixen pensar que el món s’equivoca abans
d’admetre que potser les seves tesis no eren tan encertades, les seves propostes
no tenien prou credibilitat, o potser són ells els qui no la tenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada