Tot sovint, apareixen dades comparatives
que posen en evidència el que tots ja sabem: l’espoli continuat que pateix
Catalunya. Fins i tot en el cas que les dades provinguin de l’administració de
l’Estat o siguin extretes de fonts oficials, els polítics espanyols no tenen
cap mena d’escrúpol a l’hora de negar l’existència d’aquest espoli. I és
difícil negociar res o cercar solucions, quan el que es fa és negar el
problema.
Hem vist dades comparatives que
posen els pèls de punta, i sempre en el mateix sentit, sempre en perjudici de
Catalunya. Es pot parlar de les inversions de l’Estat pressupostades per a
Catalunya que no compleixen mai el que disposa l’Estatut, però sobretot de
l’execució real del que s’havia pressupostat que es pot quedar en menys de la
meitat, quan a Madrid pot passar del 100%. Podem comparar les inversions fetes
a l’Aeroport de Madrid amb les fetes al del Prat, o podem comparar com ha fet
ara Xavier Trias les inversions del Ministeri de Cultura en institucions
radicades a Madrid en comparació amb les radicades a Barcelona: els imports
aportats a la capital d’Espanya multipliquen per deu, i més, els aportats a la
capital catalana. Ara mateix el Govern de la Generalitat confirma
que està realitzant un informe o memorial de greuges per posar en evidència el
greuge discriminatori que patim els catalans, de forma permanent per part de
l’Estat. Tindran feina, i les xifres esdevindran escandaloses. I tanmateix
seran desmentides i atacades per les delegacions dels partits espanyols a
Catalunya, ja que el PPC i el PSC actuen més com a delegats i defensors dels
interessos de l’Estat (un estat que exclou i menysté els catalans, inclosos el Navarro i la Camacho) enfront de
Catalunya, que com a defensors dels interessos catalans enfront de l’afany
espoliador de l’Estat.
Fins i tot amb les seves dades,
l’espoli i la discriminació és constant i incontestable. Obeeix, evidentment, a
una voluntat d’aniquilar-nos també des del punt de vista econòmic. Però, el que
resulta sorprenent és que altres comunitats autònomes que també pateixen aquest
efecte devastador i acaparador de la capital espanyola, i que per tant també es
veuen discriminades pel que fa a les inversions i al tracte rebut per part de
l’Estat, no solament ho acceptin resignadament, sinó que ho aplaudeixin. Les
agressions contra Catalunya els produeixen un grau de satisfacció tan elevat
que els fa oblidar, o acceptar com a normal, que ells també siguin víctimes
d’aquesta voracitat de la capital espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada