Els directius de
Catalunya Caixa, Narcís Serra i Adolf Todó, han començat a comparèixer davant
de la Justícia
imputats per haver-se apujat, segons la fiscalia, desmesuradament el sou quan
l’entitat ja havia sol·licitat ajuts públics per a sobreviure. De fet, seran
fins a 52 directius de l’entitat els qui hauran de seure a la banqueta dels
acusats per atorgar-se sobresous i primes extraordinàries malgrat les
dificultats econòmiques per les que travessava l’entitat.
La resposta o
l’explicació que donava Narcís Serra davant del jutge i dels mitjans de
comunicació semblava d’allò més lògica i raonable. Aquesta és una pràctica
habitual en el món de les empreses, també en empreses que d’alguna manera o
altra reben suports i ajuts de l’Administració, o d’empreses com les de serveis
a les quals és l’administració la que n’autoritza l’increment de les tarifes
per als usuaris. I d’altra banda, segons explicava l’ex ministre socialista,
els increments de sous i sobresous van ser formalment aprovats per les Juntes
de Govern de l’entitat i eren coneguts tant pel Banc d’Espanya com pel FROP,
que no hi van trobar irregularitats ni els van considerar excessius. I entenc
que Narcís Serra té tanta raó amb el que explica com en té l’acusació en
considerar que aquí hi ha hagut una acció clarament delictiva. I aquí és on rau
la clau de tot plegat. El problema no és que hi hagi hagut uns desaprensius que
hagin saquejat l’entitat d’estalvi, sinó que ho hagin pogut fet des de la més
estricta legalitat. Perquè la llei ja permet aquests i molts altres abusos, en
benefici sempre d’una minoria i en perjudici de l’erari públic i de la majoria.
El problema és que la Justícia es limiti a
actuar en aquest cas, i encara falta veure si arribarà enlloc, i més tenint el
precedent del jutge expedientat que va gosar empresonar un banquer, i que no
s’actuï de forma generalitzada contra tots els directius que han obrat de
manera semblant, que deuen ser la immensa majoria. L’única diferència és que en
aquest cas s’han posat excessivament en evidència, i per tant no s’actua tant
pel delicte en sí, per l’abús que representa autoatorgar-se sous i primes
astronòmiques, sinó per l’escàndol mediàtic i social que s’hi ha promogut. A
part que sobre l’arbre caigut és molt fàcil fer-hi estelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada