No sé si és sempre positiu que els mitjans de comunicació estiguin tant
a sobre del debat i del procés sobiranista, en la mesura que el fet de conèixer
el dia a dia, declaració darrere declaració, de tots els actors que hi
intervenen arriba a produir un cansament entre la població i a donar una imatge
d’excessiva crispació i nerviosisme quan es produeixen les naturals diferències
i tibantors internes. Ara sembla que és el torn de definir la pregunta de la
consulta, per posar tot seguit la data. I els mitjans de comunicació ja han
remarcar les diferències existents, almenys d’entrada, entre les propostes de les
diverses formacions polítiques. Des de qui opta netament per una pregunta clara
i sense embuts i que no ofereixi cap dubte pel que fa a la resposta, a base
d’un sí o d’un no, a qui preferiria emprar algun eufemisme per evitar la
paraula independència, com ara Estat propi o estat sobirà, o qui preferiria una
formulació encara més ambigua i sobretot que també hi hagués més possibilitats
de resposta.
Ja quan es va elaborar la
Constitució espanyola hi va haver el debat sobre el terme
“nació” que volien els nacionalistes catalans i que els nacionalistes espanyols
volien reservar per a parlar d’Espanya. Aleshores es va arribar al consens amb
el terme “nacionalitat”, pensant els uns que era un sinònim de nació, tal com
diuen tots els diccionaris, però pensant els altres que ja emprarien el sistema
judicial corrupte perquè els fes correspondre “nacionalitat” com a sinònim de
“regió”. I és que, més important que el terme era la interpretació que se’n
volia fer després, i sobretot la conseqüència que se’n derivaria. I ara també
correm el risc de fer-nos-hi mal per una qüestió de forma, sense haver entrat
al fons de la qüestió.
Abans de pronunciar-nos per una o altra formulació, hauríem de pensar on
volem arribar. Per alguns sembla que l’important és poder votar, el que sigui,
com si l’important no fos assolir una victòria en una determinada direcció. A
Escòcia eren els nacionalistes escocesos els qui reclamaven una pregunta amb
més de dues opcions de resposta, perquè creien que d’aquesta manera
s’asseguraven, com a mínim, fer un pas endavant en el seu autogovern, mentre
que des de Londres se’ls va imposar l’opció radical de Sí o No a la
independència, comptant que d’aquesta manera podrien avortar l’opció
independentista si sortís derrotada, tal com pronostiquen totes les enquestes.
I amb una única opció afirmativa o negativa, caldria veure cap on volem
que es decantin els indecisos o els qui en principi serien més partidaris
d’alguna mena de federalisme. En aquest sentit, Joan Herrera deia que caldria
que la pregunta possibilités que l’opció del sí fos l’opció de tots els qui no
estan d’acord amb l’estatus actual, siguin o no pròpiament independentistes. Un
plantejament que de ben segur que serà rebatut frontalment pels sectors més
radicals, potser més per un maximalisme nominal que per una convicció ben
raonada. Per Herrera, l’important no és la pregunta, sinó la resposta, és a dir
la possibilitat d’aglutinar una àmplia majoria per a transformar l’actual
situació. Però jo diria que més important que la pregunta i que la resposta, és
a dir la garantia de guanyar la consulta, és tenir clar que se’n farà després
amb el resultat.
Si una pregunta més ambigua hagués de servir per a obtenir una victòria
més folgada, i avançar cap a la independència, des de la qual poguessin
posicionar-se els partidaris de cercar alguna fórmula de federació o de
confederació amb Espanya, cosa absolutament impossible des de l’actual
situació, no seria cap mala opció. El problema és que l’ambiguïtat de la
pregunta ens podria portar a un nou impàs per no saber què fer de la victòria,
si no hi hagués un objectiu compartit.
En qualsevol cas, el pitjor que ens podria passar, i que realment podria
bloquejar tot el procés, seria que no s’arribés a cap acord sobre la pregunta a
formular, o que aquesta tingués un consens molt reduït. No tindria cap
credibilitat la reivindicació global d’un país per fer una consulta, si aquest
país no fos capaç de consensuar quina mena de consulta vol fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada