Si molt sovint es parla de l’allunyament creixent entre la classe
política i la ciutadania, aquest fenomen s’agreuja exponencialment quan parlem
de la jerarquia catòlica. Amb el nomenament del nou Papa Francesc no han estat
pocs els qui hi han volgut veure una possibilitat de modernització i de posada
al dia de l’Església; però ja caldrà que s’afanyi a implantar les reformes i a
fer-les en profunditat si no vol trobar-se amb una estructura envellida i
caduca, i no només físicament sinó sobretot mentalment.
Resulta inexplicable que l’Església espanyola no hagi estat capaç, és a
dir que no hagi tingut l’honestedat, la decència i la mínima ètica per a
reconèixer el gravíssim error històric de posar-se al costat de la dictadura
que menyspreava per damunt de tot la vida dels seus conciutadans. Quan veiem
que fan veure que s’escandalitzen per un tema com el de l’avortament i que en
canvi no són capaços ni de demanar perdó per haver-se posat al costat de la
violència i del terrorisme més sagnant, quan membres de la pròpia església
s’han vist involucrats en molts casos de pederàstia o en l’afer de venda de
nadons, no podem creure ni tan sols que es tracti només d’individus d’una
ideologia més o menys radicalment conservadora, sinó d’una estructura
organitzativa d’una immoralitat imperdonable. És la mateixa jerarquia catòlica
que sosté l’emissora televisiva 13TV, com abans ho feia amb la ràdio COPE, més
indecent i més mancada de valors, fins i tot instigadora de l’odi.
I, com una mostra més d’aquest divorci entre la jerarquia catòlica i la
majoria dels ciutadans, creients o no, amb un mínim de valors, hi ha l’edició
per part de l’Arquebisbat de Granada d’un llibre que porta per títol “Casa’t i
sigues submisa”. Una visió aberrant que no té res a veure amb l’esperit de
l’evangeli, i que en tot cas parteix del fonamentalisme també en la
interpretació de textos de fa més de dos mil anys, que no té res a envejar amb
el dels talibans, amb els quals els uneix aquest mateix menyspreu per la
dignitat humana, sense excepcions.