Esquerra Republicana de Catalunya és, pràcticament, l'únic partit català que es declara obertament com a no monàrquic. I, malgrat tot, no n'ha fet mai una qüestió prioritària, cosa que em sembla del tot assenyat i correcte. Si en algun moment hi ha hagut algun tipus d'acció antimonàrquica, no solament no ha sorgit d'ERC, sinó que més aviat se n'ha hagut de desmarcar, com ha passat amb els fets que es van iniciar a Girona i que gràcies a la premsa espanyola han anat fent bola de neu arreu del país. Si més no resulta curiós que la maquinària de l'Estat hagi de fer una contraofensiva en defensa de la monarquia quan, frontalment, només és posada en qüestió per sectors molt radicalitzats (amb tots els respectes que em mereixen) i, en tot cas, extraparlamentaris.
El Govern de la Generalitat, del qual participa Esquerra, ha condemnat les accions de protesta antimonàrquica i ha demanat respecte per la monarquia. Entenc que Esquerra, tot i que potser és el que li demanarien determinades bases, no podia sortir amb estirabots posant-se de ple al costat dels qui cremen fotos pel carrer. Però, en tot cas, m'ha semblat una actitud excessivament cautelosa i poc valenta en limitar-se a dir que cremar unes fotos no s'ha de considerar un delicte, cosa que també han dit altres partits que no es declaren republicans. Sense que aquest hagi de ser un tema cabdal en l'agenda política d'Esquerra, entenc que potser sí que començaria a ser hora de posar la qüestió damunt la taula. D'alguna manera, trencar un dels tabús d'aquest Estat del qual ens volem alliberar, i que ells mateixos reconeixen que és una de les garanties de la sacrosanta unitat.
Per exemple, quan surt el rei i els partits nacionalistes espanyols (PSOE-PP) cantant les excel·lències de la monarquia com si aquesta fos sinònim de democràcia, potser caldria recordar, a part de la procedència franquista del monarca, la seva actitud davant de fets com el 23-F. Ja n'hi ha prou de tantes mentides sobre el que va succeir aquell dia: el Rei va sortir en defensa de la democràcia, ja de matinada, quan devia veure que el cop no tenia possibilitats de tirar endavant. Fins i tot admetent que ell no hi estigués directament implicat (cosa que molta gent es permet de posar en dubte), és evident que la seva actitud va ser de pura covardia, d'incapacitat i de falta de decisió a l'hora de defensar les institucions democràtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada