Incoherència o perversió ?

Durant la campanya electoral d'ara fa un any, l'esquerra però especialment els socialistes catalans carregaven durament contra les propostes d'Artur Mas per considerar-les retrògrades i representatives d'una política descaradament de dretes. La idea de donar xecs generalitzats per a determinats serveis públics, que després es poden fer servir utilitzant aquests serveis públics o acudint als privats, no era precisament una idea esquerranosa. Tampoc es podia esperar que de CiU sorgissin propostes d'esquerres, està clar.

Però, heus aquí que a les envistes d'una nova contesa electoral ara és Zapatero qui fa propostes que semblen calcades de les d'Artur Mas.

Tres reflexions ràpides sobre aquest fet que no és nou en política:
Els socialistes catalans seran coherents amb el que deien abans i continuaran dient que aquesta pràctica dels xecs és retrògrada i representativa d'una política descaradament de dretes? O quan la fan ells ja deixa de ser de dretes?
Els convergents carregaran ara contra les propostes socialistes, o els acusaran d'electoralisme? O bé els acusaran de plagi i demanaran drets d'autor?
I finalment. Des dels socialistes, però també des d'Esquerra, sovint es cau en el maniqueisme d'imaginar que a l'arc parlamentari hi ha dos blocs diferenciats, el de la dreta i el de l'esquerra. I que per tant, no seria coherent, per exemple, que Esquerra pactés amb un partit que és tan de dretes i retrògrada que proposa coses com les ajudes en forma de xecs. A Madrid, PP i PSOE s'acusen alternativament de copiar-se els uns als altres el programa de política econòmica, i ara Zapatero plagia el programa de CiU. A la pràctica, les polítiques que es poden fer des del govern no tenen massa marge de maniobra, i sovint les diferències són més de matís, de gestos, o basades en aspectes més aviat simbòlics.

Sens dubte que hi ha molta incoherència en la política. Tanta, que arriba un moment que ja no es pot parlar d'incoherència, sinó de perversió.