Massa sovint, des dels mitjans de comunicació se’ns donen titulars de premsa fabricats a base d’extrapolació de dades, amb resultat falsos o enganyosos. Des de les institucions o des d’entitats privades tenim a diari una munió d’enquestes sobre les temàtiques més variades. I com que aquestes enquestes solen contenir moltes variables, es pot fer tota mena d’encreuaments de dades amb resultats aparentment irrefutables, des del punt de vista matemàtic o estadístic, però erronis en el seu plantejament.
Fa un cert temps, per exemple, va aparèixer una enquesta de la qual els mitjans de comunicació en van extreure com a titular que els alumnes que parlen català a casa obtenen millors resultats acadèmics. Naturalment, davant d’aquest titular la premsa que predica l’odi contra Catalunya i contra la seva llengua en va voler treure conclusions de caire discriminatori: es posava millor nota als qui parlaven català!. Afortunadament, ningú va fer la lectura racista a l’inversa que consistiria en dir que els nens que parlen català estan més ben dotats que els altres. El problema rau en l’equívoca interpretació de les dades que en van fer els mitjans de comunicació. El baix rendiment escolar pot estar vinculat amb el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, i no pas amb la llengua que parlen a casa. Una altra cosa és que en el conjunt de la nova immigració els percentatges de famílies amb baix nivell socioeconòmic i cultural, per raons obvies, sigui més elevat que en les famílies autòctones o que porten ja un cert temps arrelades a Catalunya.
És el mateix error, no sempre involuntari, que cometen alguns racistes en calcular estadísticament el percentatge de delinqüents procedents d’altres països, per treure’n la conclusió equívoca que immigració equival a delinqüència. És el mateix que hom podria fer, estadísticament, amb els percentatges de reclusos que tenen com a llengua pròpia el català, el castellà o altres llengües. Unes estadístiques que es podrien fer ara, o que es podrien haver fet fa trenta anys, quan encara no hi havia les allaus immigratòries que tenim ara. Us imagineu el titular?
Fa un cert temps, per exemple, va aparèixer una enquesta de la qual els mitjans de comunicació en van extreure com a titular que els alumnes que parlen català a casa obtenen millors resultats acadèmics. Naturalment, davant d’aquest titular la premsa que predica l’odi contra Catalunya i contra la seva llengua en va voler treure conclusions de caire discriminatori: es posava millor nota als qui parlaven català!. Afortunadament, ningú va fer la lectura racista a l’inversa que consistiria en dir que els nens que parlen català estan més ben dotats que els altres. El problema rau en l’equívoca interpretació de les dades que en van fer els mitjans de comunicació. El baix rendiment escolar pot estar vinculat amb el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, i no pas amb la llengua que parlen a casa. Una altra cosa és que en el conjunt de la nova immigració els percentatges de famílies amb baix nivell socioeconòmic i cultural, per raons obvies, sigui més elevat que en les famílies autòctones o que porten ja un cert temps arrelades a Catalunya.
És el mateix error, no sempre involuntari, que cometen alguns racistes en calcular estadísticament el percentatge de delinqüents procedents d’altres països, per treure’n la conclusió equívoca que immigració equival a delinqüència. És el mateix que hom podria fer, estadísticament, amb els percentatges de reclusos que tenen com a llengua pròpia el català, el castellà o altres llengües. Unes estadístiques que es podrien fer ara, o que es podrien haver fet fa trenta anys, quan encara no hi havia les allaus immigratòries que tenim ara. Us imagineu el titular?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada