Si et fan festes i no te’n solen fer, o et volen fotre o t’han de menester, sentencia la dita popular. D’ençà de la remodelació del Govern espanyol, hem pogut assistir a tota una política de gestos que podria fer pensar que alguna cosa està canviant, o simplement que alguna de grossa n’estan preparant. És possible que el murri del Zapatero s’hagués adonat que li calia no buscar-se tants enemics ni provocar gaire més els seus associats catalans; i devia pensar que després de les atzagaiades constants d’algunes dels seus ministres seria difícil explicar un canvi d’actitud. O millor dit, amb les mateixes cares seria difícil fer creïble una gesticulació diferent per a obtenir uns mateixos resultats.
Amb quatre entrevistes amb la Salgado i el Chaves, tot sembla pressagiar que estem a punt d’arribar a l’acord final de finançament. De fet, aquesta impressió també la van donar a finals del 2008 i tot va acabar en res. Encara que no sembla que els números no hagin canviat substancialment volen donar la impressió que el tema ja s’està desencallant, i després ja veurem com es justifica. El traspàs de Rodalies que el Zapatero va prometre ara fa dos anys per a l’1 de gener del 2008 havia quedat atrapat en un via morta, per la voluntat expressa de la Magdalena Àlvarez, no sense el vist-i-plau del seu cap; però el nou Ministre n’ha tingut prou amb quatre dies per anunciar una nova data: l’1 de gener del 2010. Si la paraula de José Blanco té el mateix valor que la de Zapatero, ja podem comptar que d’aquí a dos anys se’ns tornarà a posar com a data del traspàs el gener del 2012. I, ara, fins i tot sembla que el Govern espanyol veuria bé que les matrícules dels cotxes portessin algun distintiu de caràcter autonòmic...
Com que la dita popular, davant de les inusuals carantoines, dóna dues alternatives, o ens volen fotre o ens han de menester, els més il·lusos o mesells vocacionals ja s’imaginen que tenen el Govern Zapatero contra les cordes. I havent-nos de menester, serà el moment de treure-li acords favorables per a Catalunya. A Madrid, però, que de dites populars també hi entenen, interpreten que es tracta de la primera opció: el canvi d’actitud, les bones paraules i els afalacs que no ens solen fer, és perquè estan preparant la manera de fotre’ns. Alguna de grossa ens n’està a punt de caure al damunt!
Amb quatre entrevistes amb la Salgado i el Chaves, tot sembla pressagiar que estem a punt d’arribar a l’acord final de finançament. De fet, aquesta impressió també la van donar a finals del 2008 i tot va acabar en res. Encara que no sembla que els números no hagin canviat substancialment volen donar la impressió que el tema ja s’està desencallant, i després ja veurem com es justifica. El traspàs de Rodalies que el Zapatero va prometre ara fa dos anys per a l’1 de gener del 2008 havia quedat atrapat en un via morta, per la voluntat expressa de la Magdalena Àlvarez, no sense el vist-i-plau del seu cap; però el nou Ministre n’ha tingut prou amb quatre dies per anunciar una nova data: l’1 de gener del 2010. Si la paraula de José Blanco té el mateix valor que la de Zapatero, ja podem comptar que d’aquí a dos anys se’ns tornarà a posar com a data del traspàs el gener del 2012. I, ara, fins i tot sembla que el Govern espanyol veuria bé que les matrícules dels cotxes portessin algun distintiu de caràcter autonòmic...
Com que la dita popular, davant de les inusuals carantoines, dóna dues alternatives, o ens volen fotre o ens han de menester, els més il·lusos o mesells vocacionals ja s’imaginen que tenen el Govern Zapatero contra les cordes. I havent-nos de menester, serà el moment de treure-li acords favorables per a Catalunya. A Madrid, però, que de dites populars també hi entenen, interpreten que es tracta de la primera opció: el canvi d’actitud, les bones paraules i els afalacs que no ens solen fer, és perquè estan preparant la manera de fotre’ns. Alguna de grossa ens n’està a punt de caure al damunt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada