Els polítics, políticament correctes, acostumen a utilitzar allò de respectar i acatar les sentències judicials, sense entrar a valorar-les i molt menys criticar-les. Però això no sempre és així, almenys quan les sentències toquen determinats temes. Al País Valencià fa molt de temps que es repeteix una mateixa història, en la qual la Justícia no és respectada per ningú, ni pels mateixos jutges. El Tribunal Superior de Justícia, per quinzena vegada, ha resolt en contra de la Generalitat Valenciana en el tema de la unitat de la llengua; i enmig de la sentència, en una mena de conya entre cínica i sarcàstica, els jutges es permeten la llicència de criticar el Conseller d’Educació valencià per la seva “manifesta temeritat al reiterar, incomprensiblement l'omissió qüestionada sense respecte a les decisions judicials fermes, anteriors i conegudes, i faltar reiteradament, a la seva obligació de respectar i complir les sentències fermes”.
Les sentències que avalen la unitat de la llengua, tant les del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià com les del Tribunal Constitucional, són reiteradament menystingudes i incomplertes per l’Administració valenciana així com per l’administració espanyola. Interpreten que aquestes sentències són simples opinions de les quals no cal fer-ne massa cabal. Però no es tracta només que els responsables polítics facin mofa i befa de les sentències judicials que no consideren que siguin d’obligat compliment, sinó que és la mateixa Justícia la que admet el seu nul valor quan es tracta de segons quins temes.
En qualsevol altre procés judicial, el fet que una de les parts reincidís en una mateixa causa ja sentenciada amb anterioritat seria considerat un desacatament a la Justícia, amb les conseqüències penals que se’n derivarien. En el cas valencià, la Justícia no solament no actua com ho faria normalment, sinó que fent burla de sí mateix, de la seva manca d’autoritat i de poder legal per a fer-se respectar, es permet la llicència de criticar els qui incompleixen les seves sentències. Fan el mateix amb la resta de sentències?
Les sentències que avalen la unitat de la llengua, tant les del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià com les del Tribunal Constitucional, són reiteradament menystingudes i incomplertes per l’Administració valenciana així com per l’administració espanyola. Interpreten que aquestes sentències són simples opinions de les quals no cal fer-ne massa cabal. Però no es tracta només que els responsables polítics facin mofa i befa de les sentències judicials que no consideren que siguin d’obligat compliment, sinó que és la mateixa Justícia la que admet el seu nul valor quan es tracta de segons quins temes.
En qualsevol altre procés judicial, el fet que una de les parts reincidís en una mateixa causa ja sentenciada amb anterioritat seria considerat un desacatament a la Justícia, amb les conseqüències penals que se’n derivarien. En el cas valencià, la Justícia no solament no actua com ho faria normalment, sinó que fent burla de sí mateix, de la seva manca d’autoritat i de poder legal per a fer-se respectar, es permet la llicència de criticar els qui incompleixen les seves sentències. Fan el mateix amb la resta de sentències?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada