Ja des dels inicis de la seva gestació, vaig expressar (*) la meva disconformitat amb el projecte de Llei de consultes populars que impulsa el Govern de la Generalitat de la mà d’Esquerra. No insistiré en els arguments que hi donava: les limitacions sobre els temes a consultar i el fet que en tot cas sempre s’ha de tenir el vist-i-plau del Govern espanyol. El que sí que em sembla d’un cinisme excessiu és l’actitud del Conseller Ausàs quan afirma que amb aquesta Llei de consultes populars s’hauria pogut tramitar la ILP sobre el Referèndum d’autodeterminació que acaba de rebutjar la Mesa del Parlament, per unanimitat.
Amb llei o sense llei, l’admissió a tràmit d’una iniciativa d’aquestes característiques és una decisió estrictament política. I a ningú se li escapa que les lleis espanyoles, i l’Estatut és una llei espanyola aprovada per les Corts espanyoles, mai permetran l’exercici del dret a l’autodeterminació. Aquest dret, el dia que una majoria del poble de Catalunya decideixi exercir-lo se l’haurà de prendre apel·lant a la legitimitat, encara que sigui contravenint la legislació vigent. No sé amb què es basa el Conseller Ausàs per dir que amb la seva Llei de Consultes populars es podria tramitar una Iniciativa legislativa Popular com la que ara s’ha rebutjat. Els arguments que s’han donat ara de contravenir la legislació espanyola hi seran igualment; amb l’afegit que la nova llei catalana deixa ben clar que les consultes han de ser sobre temes de competència de la Generalitat.
Algú argumenta que, amb aquesta llei, no podrem fer cap consulta sobre el dret a l’autodeterminació, però podrem posar en un compromís al Govern espanyol que ens ho haurà de prohibir. Una fal·làcia, per no dir una mentida. En primer lloc, perquè amb la Llei del senyor Ausàs, aquesta proposta ja no passarà el filtre que nosaltres mateixos ens haurem imposat, i tot això que estalviarem al Govern espanyol; i en segon lloc perquè en cas de presentar-se una proposta d’aquestes a Madrid, els espanyols ni tan sols haurien d’argumentar la negativa en base a la Constitució, sinó en base a les mateixes lleis catalanes.
Creure, com diu el senyor Ausàs, que amb aquesta llei seria possible tramitar una proposta de consulta sobre el dret a l’autodeterminació, equival a considerar que els socialistes són tan estúpids que es deixen colar un tema d'aquesta magnitud. Però imaginem que això sigui així (tot i que considero que els estúpids no són els socialistes), i que s’aprova la Llei de consultes populars que ens proposa. Aleshores, algú es creu que la Mesa del Parlament donaria llum verda a una ILP com la que ara han rebutjat? Si fos així, cap problema: encara la podríem fer coincidir amb la data del 2014 que proposava Esquerra.
Es ben bé que es refien que d’aquí a un any, ja ningú es recordarà de la ILP que abans-d’ahir es va rebutjar, i molt menys de les justificacions que ahir donava el Conseller Ausàs.
Amb llei o sense llei, l’admissió a tràmit d’una iniciativa d’aquestes característiques és una decisió estrictament política. I a ningú se li escapa que les lleis espanyoles, i l’Estatut és una llei espanyola aprovada per les Corts espanyoles, mai permetran l’exercici del dret a l’autodeterminació. Aquest dret, el dia que una majoria del poble de Catalunya decideixi exercir-lo se l’haurà de prendre apel·lant a la legitimitat, encara que sigui contravenint la legislació vigent. No sé amb què es basa el Conseller Ausàs per dir que amb la seva Llei de Consultes populars es podria tramitar una Iniciativa legislativa Popular com la que ara s’ha rebutjat. Els arguments que s’han donat ara de contravenir la legislació espanyola hi seran igualment; amb l’afegit que la nova llei catalana deixa ben clar que les consultes han de ser sobre temes de competència de la Generalitat.
Algú argumenta que, amb aquesta llei, no podrem fer cap consulta sobre el dret a l’autodeterminació, però podrem posar en un compromís al Govern espanyol que ens ho haurà de prohibir. Una fal·làcia, per no dir una mentida. En primer lloc, perquè amb la Llei del senyor Ausàs, aquesta proposta ja no passarà el filtre que nosaltres mateixos ens haurem imposat, i tot això que estalviarem al Govern espanyol; i en segon lloc perquè en cas de presentar-se una proposta d’aquestes a Madrid, els espanyols ni tan sols haurien d’argumentar la negativa en base a la Constitució, sinó en base a les mateixes lleis catalanes.
Creure, com diu el senyor Ausàs, que amb aquesta llei seria possible tramitar una proposta de consulta sobre el dret a l’autodeterminació, equival a considerar que els socialistes són tan estúpids que es deixen colar un tema d'aquesta magnitud. Però imaginem que això sigui així (tot i que considero que els estúpids no són els socialistes), i que s’aprova la Llei de consultes populars que ens proposa. Aleshores, algú es creu que la Mesa del Parlament donaria llum verda a una ILP com la que ara han rebutjat? Si fos així, cap problema: encara la podríem fer coincidir amb la data del 2014 que proposava Esquerra.
Es ben bé que es refien que d’aquí a un any, ja ningú es recordarà de la ILP que abans-d’ahir es va rebutjar, i molt menys de les justificacions que ahir donava el Conseller Ausàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada