A Itàlia, al Berlusconi li funciona a la perfecció. El dirigent populista ha creat un gran imperi mediàtic a través del qual pot condicionar d’una manera decisiva l’estat d’opinió de la ciutadania. Està clar que sempre hi ha qui denuncia la prepotència d’Il Cavallieri, l’abús que fa dels mitjans que utilitza, entre altres coses, per amagar les seves corrupteles, els seus escàndols personals i els conflictes permanents amb la justícia. És l’estratègia d’anar a fons amb la corrupció, l’econòmica, però també la política i la informativa: fraus econòmics i fiscals en benefici propi, suborns de la maquinària administrativa d’hisenda o de la Justícia, i finalment manipulació informativa. A un altre nivell, a Catalunya, al PSC també li funciona a la perfecció.
L’informe de la Sindicatura de Comptes en què es constaten múltiples i greus irregularitats en la gestió de l’entramat de mitjans de comunicació de la Diputació de Barcelona, seria demolidor en qualsevol país amb un mínim de sensibilitat democràtica i d’escrupolositat pel que fa a l’ètica política. Aquí, no. Entre altres coses, perquè la Sindicatura de Comptes, tal com correspon, es limita a denunciar irregularitats comptables i administratives, i no entra en el rerefons polític de la qüestió. Tot l’entramat de mitjans de comunicació que depenen de les administracions socialistes, ja sigui de forma directa, com les que ha analitzat l’informe de la Sindicatura, o de forma indirecta a través de subvencions, actuen com a plataformes del partit condicionant descaradament l’opinió pública. Així, un informe com aquest de la Sindicatura, que per l’interès informatiu obriria portada a grans titulars als mitjans de comunicació, passa del tot desapercebut per a la majoria de la població, perquè el partit ja s’encarrega de què no aparegui per enlloc, o que ho faci molt discretament.
Només faltarà que la direcció del Partit dels Socialistes decideixi que ja ha arribat l’hora de dir sí a la proposta de nou finançament, amb el suport o sense dels republicans, i amb xifres molt semblants a les que s’han anat rebutjant fins ara, perquè posin en marxa la seva maquinària informativa: el discurs dels mitjans de comunicació, tant dels públics com dels privats, començarà a canviar per anar preparant el terreny de l’opinió pública i fer més digerible el que fins ara havia estat inacceptable. I qui es mogui, tant si és per donar massa relleu a les irregularitats denunciades per la Sindicatura de Comptes com per posar en evidència l’abaixada de pantalons en el tema del finançament, no sortirà a la foto.
L’informe de la Sindicatura de Comptes en què es constaten múltiples i greus irregularitats en la gestió de l’entramat de mitjans de comunicació de la Diputació de Barcelona, seria demolidor en qualsevol país amb un mínim de sensibilitat democràtica i d’escrupolositat pel que fa a l’ètica política. Aquí, no. Entre altres coses, perquè la Sindicatura de Comptes, tal com correspon, es limita a denunciar irregularitats comptables i administratives, i no entra en el rerefons polític de la qüestió. Tot l’entramat de mitjans de comunicació que depenen de les administracions socialistes, ja sigui de forma directa, com les que ha analitzat l’informe de la Sindicatura, o de forma indirecta a través de subvencions, actuen com a plataformes del partit condicionant descaradament l’opinió pública. Així, un informe com aquest de la Sindicatura, que per l’interès informatiu obriria portada a grans titulars als mitjans de comunicació, passa del tot desapercebut per a la majoria de la població, perquè el partit ja s’encarrega de què no aparegui per enlloc, o que ho faci molt discretament.
Només faltarà que la direcció del Partit dels Socialistes decideixi que ja ha arribat l’hora de dir sí a la proposta de nou finançament, amb el suport o sense dels republicans, i amb xifres molt semblants a les que s’han anat rebutjant fins ara, perquè posin en marxa la seva maquinària informativa: el discurs dels mitjans de comunicació, tant dels públics com dels privats, començarà a canviar per anar preparant el terreny de l’opinió pública i fer més digerible el que fins ara havia estat inacceptable. I qui es mogui, tant si és per donar massa relleu a les irregularitats denunciades per la Sindicatura de Comptes com per posar en evidència l’abaixada de pantalons en el tema del finançament, no sortirà a la foto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada