Ho advertia la setmana passada. Les mobilitzacions de les comunitats indígenes del Perú estaven topant amb dos grans esculls: la intransigència d’un Govern que no entén perquè ha de tenir en compte els pobles indígenes, si no els hi ha tingut mai, i la complicitat de la comunitat internacional i els seus mitjans de comunicació que han amagat el conflicte fins allà on han pogut. Fins que ha esclatat la violència. Dos esculls posats al servei de les grans companyies que veuen en la selva amazònica unes enormes possibilitats de negoci; subornant els dirigents locals i governs corruptes poden tenir carta blanca per a explotar unes terres verges, dels beneficis de les quals no en veurà res la població peruana: ni la de les ciutats ni la de les comunitats indígenes propietàries de les terres.
Les comunitats indígenes s’havien mobilitzat reclamant el dret a la vida, el dret a continuar vivint en les seves terres ancestrals. Ja no és que demanessin que l’Estat els tingués en compte com a ciutadans i, per tant, com a peruans que havien de tenir el mateix dret que els altres a l’educació, a la sanitat o als serveis bàsics; simplement reclamaven el dret a viure a les seves terres. Però els nadius són els “sense papers” al seu propi territori. Els governants de dretes que es presenten com a valedors del dret a la propietat privada, els neguen aquest dret al·legant que no tenen títols de propietat de la terra, i per tant els volen socialitzar la selva per a privatitzar-la tot seguit en benefici d’unes empreses concretes. Obliden que no és només que els indígenes es considerin propietaris de les terres perquè hi han viscut sempre, sinó que sovint senten que són ells els qui pertanyen a la terra.
Han estat setmanes de mobilitzacions pacífiques defensant el dret més elemental, el dret a la vida. Aquests dies, a les Nacions Unides s’havia celebrat el Fòrum Permanent dels pobles indígenes, que no havia merescut el mínim interès per part dels mitjans de comunicació. Ningú els ha fet cas. Fins que el Govern, segur de poder actuar amb total impunitat i complicitat de la comunitat internacional hi ha enviat l’exèrcit i les forces del seu ordre. La massacre està servida. Els morts es compten per desenes o per centenars, però la informació ens arribarà mediatitzada i d’acord amb els interessos governamentals i dels qui esperen treure’n sucosos beneficis.
Les comunitats indígenes s’havien mobilitzat reclamant el dret a la vida, el dret a continuar vivint en les seves terres ancestrals. Ja no és que demanessin que l’Estat els tingués en compte com a ciutadans i, per tant, com a peruans que havien de tenir el mateix dret que els altres a l’educació, a la sanitat o als serveis bàsics; simplement reclamaven el dret a viure a les seves terres. Però els nadius són els “sense papers” al seu propi territori. Els governants de dretes que es presenten com a valedors del dret a la propietat privada, els neguen aquest dret al·legant que no tenen títols de propietat de la terra, i per tant els volen socialitzar la selva per a privatitzar-la tot seguit en benefici d’unes empreses concretes. Obliden que no és només que els indígenes es considerin propietaris de les terres perquè hi han viscut sempre, sinó que sovint senten que són ells els qui pertanyen a la terra.
Han estat setmanes de mobilitzacions pacífiques defensant el dret més elemental, el dret a la vida. Aquests dies, a les Nacions Unides s’havia celebrat el Fòrum Permanent dels pobles indígenes, que no havia merescut el mínim interès per part dels mitjans de comunicació. Ningú els ha fet cas. Fins que el Govern, segur de poder actuar amb total impunitat i complicitat de la comunitat internacional hi ha enviat l’exèrcit i les forces del seu ordre. La massacre està servida. Els morts es compten per desenes o per centenars, però la informació ens arribarà mediatitzada i d’acord amb els interessos governamentals i dels qui esperen treure’n sucosos beneficis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada