Sort que a Catalunya tenim un Govern catalanista i que hi ha bona sintonia amb el Govern de les Illes Balears; altrament, no sé com haurien acabat les emissions de TV3 a les Illes. Una incomprensible decisió de la CCMA, amb majoria dels partits del Govern, ha fet que els illencs deixin de rebre les emissions de TV3 que han estat substituïdes pel Canal Internacional d’aquesta mateixa cadena. L’Obra Cultural Balear ha qualificat d’inacceptable aquesta decisió que no fa sinó escindir encara més l’espai comunicatiu català.
Fa molt de temps que es parla de l’”espai comunicatiu català” com un element indispensable per a la cohesió dels països de parla catalana, però també com un element que faria molt més viables i competitius els mitjans de comunicació catalans. Tant al País Valencià com a les Illes s’havia aconseguit la recepció de TV3 gràcies a iniciatives privades, d’ACPV i d’OCB respectivament, que havien estat més o menys tolerades per l’administració. Motivacions estrictament partidistes i de croada contra la llengua catalana, van fer que jutges afins a les tesis dels populars comencessin a ordenar el tancament de repetidors, sabent que vulneraven els drets dels ciutadans i negligien la Carta europea de llengües regionals o minoritàries. La solució més racional que beneficiava tant a Canal 9 del País Valencià com a TV3, era la reciprocitat d’aquestes emissions. Una mesura a la qual s’ha oposat el Partit Popular no només perquè va en contra del català i per tant de TV3, sinó perquè la seva lluita també és contra el valencià i, per tant, contra Canal 9. El PP ha evidenciat una clara hostilitat contra la reciprocitat de les emissions, però els socialistes tampoc han fet cap gest significatiu, tot i que era, i és, a les seves mans resoldre el tema.
Fins aquí, encara podíem entendre que el principal obstacle per a fer efectiu l’espai comunicatiu català en l’àmbit de les televisions era l’actitud hostil del PP i la condescendència dels socialistes, inclòs el José Montilla que ho podia haver resolt quan era ministre d’Indústria. Però, com ja ha passat en altres àmbits, ara ja no és que els obstacles i les limitacions ens vinguin de fora, sinó que nosaltres mateixos hi estem posant impediments. La decisió de la CCMA suposa deixar de considerar les Illes com a país català, i donar-los el mateix tracte que es dóna als catalans residents a les Illes Britàniques o a les Seychelles, que també poden rebre el Canal Internacional de TV3. No és que fem com els crancs, caminant cap enrere, sinó que fem com els escorpins, clavant-nos l’agulló.
Fa molt de temps que es parla de l’”espai comunicatiu català” com un element indispensable per a la cohesió dels països de parla catalana, però també com un element que faria molt més viables i competitius els mitjans de comunicació catalans. Tant al País Valencià com a les Illes s’havia aconseguit la recepció de TV3 gràcies a iniciatives privades, d’ACPV i d’OCB respectivament, que havien estat més o menys tolerades per l’administració. Motivacions estrictament partidistes i de croada contra la llengua catalana, van fer que jutges afins a les tesis dels populars comencessin a ordenar el tancament de repetidors, sabent que vulneraven els drets dels ciutadans i negligien la Carta europea de llengües regionals o minoritàries. La solució més racional que beneficiava tant a Canal 9 del País Valencià com a TV3, era la reciprocitat d’aquestes emissions. Una mesura a la qual s’ha oposat el Partit Popular no només perquè va en contra del català i per tant de TV3, sinó perquè la seva lluita també és contra el valencià i, per tant, contra Canal 9. El PP ha evidenciat una clara hostilitat contra la reciprocitat de les emissions, però els socialistes tampoc han fet cap gest significatiu, tot i que era, i és, a les seves mans resoldre el tema.
Fins aquí, encara podíem entendre que el principal obstacle per a fer efectiu l’espai comunicatiu català en l’àmbit de les televisions era l’actitud hostil del PP i la condescendència dels socialistes, inclòs el José Montilla que ho podia haver resolt quan era ministre d’Indústria. Però, com ja ha passat en altres àmbits, ara ja no és que els obstacles i les limitacions ens vinguin de fora, sinó que nosaltres mateixos hi estem posant impediments. La decisió de la CCMA suposa deixar de considerar les Illes com a país català, i donar-los el mateix tracte que es dóna als catalans residents a les Illes Britàniques o a les Seychelles, que també poden rebre el Canal Internacional de TV3. No és que fem com els crancs, caminant cap enrere, sinó que fem com els escorpins, clavant-nos l’agulló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada