Un altre tema interessant per a conèixer la salut de la llengua és la seva transmissió generacional. Aquesta era una de les dades més positives i que més convidaven a l’optimisme en anteriors enquestes d’usos lingüístics. Aleshores, cinc anys enrere, es considerava que hi havia més d’un 10% de persones que s’adreçaven en castellà amb els seus pares, però que ho feien en català amb els seus fills; i era irrellevant el percentatge que ho feia al revés. Això indicava que hi havia població d’origen castellanoparlant que amb les noves generacions acabava essent catalanoparlant.
Les dades de l’Enquesta del 2008 continuen essent positives per al català, però menys. El diferencial ara és del 31’1% a 38’8%. Però la dada realment preocupant és la que fa referència a l’ús habitual de la llengua en l’àmbit familiar, que de fet és el que acabarà traduint-se en la transmissió generacional d’una o altra llengua. Mentre que el nombre de llars on es parla només en castellà es manté força invariable, entre un 40 i un 45%, aquelles on es parla només català baixa d’una manera dràstica, senzillament dramàtica, entre la població més joves. Així, mentre que en les persones de mitjana i avançada edat s’arriba al 42% de llars on es parla bàsicament només en català, entre la població joves aquest percentatge es redueix fins al 27%. I, naturalment, aquesta tendència a l’ús menys habitual del català entre la població jove es reflexa també en la resta d’àmbits, com les amistats, la feina, el comerç, etc. Amb l’única excepció de les notes personals, probablement per l’efecte de l’educació.
La immigració explica algunes d’aquestes dades negatives per al català. Però, no pas totes. I el futur, si no s’inverteixen aquestes tendències no el podem veure sinó negre, a no ser que siguem uns irresponsables i considerem que “ja anem resistint” amb la política de l’anar tirant, com fins ara.
Les dades de l’Enquesta del 2008 continuen essent positives per al català, però menys. El diferencial ara és del 31’1% a 38’8%. Però la dada realment preocupant és la que fa referència a l’ús habitual de la llengua en l’àmbit familiar, que de fet és el que acabarà traduint-se en la transmissió generacional d’una o altra llengua. Mentre que el nombre de llars on es parla només en castellà es manté força invariable, entre un 40 i un 45%, aquelles on es parla només català baixa d’una manera dràstica, senzillament dramàtica, entre la població més joves. Així, mentre que en les persones de mitjana i avançada edat s’arriba al 42% de llars on es parla bàsicament només en català, entre la població joves aquest percentatge es redueix fins al 27%. I, naturalment, aquesta tendència a l’ús menys habitual del català entre la població jove es reflexa també en la resta d’àmbits, com les amistats, la feina, el comerç, etc. Amb l’única excepció de les notes personals, probablement per l’efecte de l’educació.
La immigració explica algunes d’aquestes dades negatives per al català. Però, no pas totes. I el futur, si no s’inverteixen aquestes tendències no el podem veure sinó negre, a no ser que siguem uns irresponsables i considerem que “ja anem resistint” amb la política de l’anar tirant, com fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada