El serial continua perquè hi ha qui està interessat en què continuï. Tant li fa que sigui a base de mentides, de mitges veritats o d’insinuacions que ben poc tenen a veure amb la realitat; per a molts professionals del periodisme, aquests detalls són irrellevants quan es tracta d’atacar l’adversari. El Palau de la Música, amb la signatura del senyor Fèlix Millet com a màxim responsable, tenia i té molts convenis i contractes establerts amb tota mena d’entitats i d'institucions. Treure del calaix selectivament un d’aquests convenis i deixar-lo anar a les portades del diari com una insinuació, sense haver fet el més mínim esforç periodístic d’assegurar-se del contingut, de les motivacions i de les justificacions del conveni, és d’una falta de professionalitat considerable.
Però és la xispa que necessiten, i que probablement havien encarregat, els adversaris polítics per a sortir a la palestra en una veritable picabaralla de besucs. Per a contrarestar l’existència d’un conveni degudament signat, justificat i amb els comptes presentats a totes les institucions pertinents, salten uns altres dient que això és una immoralitat perquè ells no accepten donacions anònimes. Ningú parlava de donacions anònimes sinó de convenis presentats fins i tot a la Sindicatura de Comptes. Aleshores, la Sindicatura intervé argumentant que ells mai han auditat la Fundació vinculada a CDC, quan ningú havia parlat d’auditories sinó del requisit formal de presentar-hi els comptes. I, naturalment, si els periodistes no han fet l’esforç professional d’assegurar-se de la veracitat de les seves informacions, molt menys ho faran els polítics que en tenen prou amb un titular de premsa per a basar les seves argumentacions.
Aquí hi ha hagut un delicte greu i cal investigar fins al final totes les implicacions que se’n derivin, sigui quin sigui el partit que hi hagi al darrere, si és que n'hi ha algun. De cap de les maneres no estic afirmant la innocència de ningú, sinó simplement que l’existència de donacions, convenis o contractes, per si mateixos, no demostren res. Investigar les complicitats delictives no vol dir esquitxar barroerament qualsevol adversari a qui pugui atribuir-se-li una foto o una signatura al costat de Fèlix Millet.
Però és la xispa que necessiten, i que probablement havien encarregat, els adversaris polítics per a sortir a la palestra en una veritable picabaralla de besucs. Per a contrarestar l’existència d’un conveni degudament signat, justificat i amb els comptes presentats a totes les institucions pertinents, salten uns altres dient que això és una immoralitat perquè ells no accepten donacions anònimes. Ningú parlava de donacions anònimes sinó de convenis presentats fins i tot a la Sindicatura de Comptes. Aleshores, la Sindicatura intervé argumentant que ells mai han auditat la Fundació vinculada a CDC, quan ningú havia parlat d’auditories sinó del requisit formal de presentar-hi els comptes. I, naturalment, si els periodistes no han fet l’esforç professional d’assegurar-se de la veracitat de les seves informacions, molt menys ho faran els polítics que en tenen prou amb un titular de premsa per a basar les seves argumentacions.
Aquí hi ha hagut un delicte greu i cal investigar fins al final totes les implicacions que se’n derivin, sigui quin sigui el partit que hi hagi al darrere, si és que n'hi ha algun. De cap de les maneres no estic afirmant la innocència de ningú, sinó simplement que l’existència de donacions, convenis o contractes, per si mateixos, no demostren res. Investigar les complicitats delictives no vol dir esquitxar barroerament qualsevol adversari a qui pugui atribuir-se-li una foto o una signatura al costat de Fèlix Millet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada