El Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg ha tornat a condemnar l’Estat Espanyol per no haver investigat un cas de presumptes tortures quan hi havia evidències prou clares de la seva existència. Aquest darrer cas, que no és pas l’únic, es remunta a una denúncia presentada el 2002. Ja s’han assegurat, però, que hagués transcorregut prou temps com perquè la nova sentència perdés tot el seu valor. És el mateix que va passar quan els tribunals europeus van declarar improcedent el tancament dels diaris Egin i Egunkari.
La Justícia espanyola, d’acord amb les indicacions polítiques del moment, dicta sentències i pren resolucions que sap que són injustes i contràries a la llei. Però el seu objectiu és perjudicar una determinada opció política o ideologia, prescindint de qualsevol mena d’argumentació jurídica. Per això no els preocupa gaire tenir resolucions en contra com aquesta, que a més acostumen a ser silenciades per la majoria dels mitjans de comunicació. El mal ja està fet, que és del que es tractava, i és irreparable. Ho sap prou bé el Garzón que ha participat en algunes d’aquestes accions contra l’esquerra abertzale, però que a l’hora també n’ha estat víctima quan ha volgut tocar el Partit Popular o ha volgut investigar els crims del franquisme.
Els Tribunals europeus poden dir el que vulguin, perquè no tenen cap mena d’eficàcia, ni són tinguts en compte pel Govern espanyol. Són institucions que tenen un paper simbòlic, que actuen expressament amb el màxim de lentitud per no perjudicar els estats, i que no fan res si les seves sentències són ignorades.
La Justícia espanyola, d’acord amb les indicacions polítiques del moment, dicta sentències i pren resolucions que sap que són injustes i contràries a la llei. Però el seu objectiu és perjudicar una determinada opció política o ideologia, prescindint de qualsevol mena d’argumentació jurídica. Per això no els preocupa gaire tenir resolucions en contra com aquesta, que a més acostumen a ser silenciades per la majoria dels mitjans de comunicació. El mal ja està fet, que és del que es tractava, i és irreparable. Ho sap prou bé el Garzón que ha participat en algunes d’aquestes accions contra l’esquerra abertzale, però que a l’hora també n’ha estat víctima quan ha volgut tocar el Partit Popular o ha volgut investigar els crims del franquisme.
Els Tribunals europeus poden dir el que vulguin, perquè no tenen cap mena d’eficàcia, ni són tinguts en compte pel Govern espanyol. Són institucions que tenen un paper simbòlic, que actuen expressament amb el màxim de lentitud per no perjudicar els estats, i que no fan res si les seves sentències són ignorades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada