Ho deia, ahir mateix, Rubalcaba arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre la no legalització de SORTU: “L’esquerra abertzale ha d’entendre que ha de fer més passos per desmarcar-se d’ETA, fins que pugui demostrar davant dels tribunals que no hi té cap vinculació”. Tota una frase que defineix perfectament el personatge, una frase pròpia del règim de Franco, que no se li acudiria a cap demòcrata.
En un sistema democràtic, les lleis hi són promulgades per a defensar els drets dels ciutadans i el bé públic. I els cossos i forces policials hi són per garantir l’exercici d’aquests drets. Tothom és innocent, mentre no es demostri el contrari, i per tant no són els ciutadans els qui han de demostrar davant de la Justícia la seva innocència. Però això és el que passa en els règims democràtics. Ben al contrari de les tesis de Rubalcaba i de la seva banda, que parteixen de la idea que els qui defensen una determinada ideologia, els qui no són addictes al règim com es deia abans, ja són declarats culpables a priori. Qualsevol col·lectiu d’una altra ideologia que hagués presentat uns Estatuts com els de SORTU no hauria necessitat haver de passar pel sedàs de la fiscalia i després del Tribunal Suprem per a legalitzar un nou partit polític. Ja es podia considerar prevaricadora la mateixa Llei de partits feta expressament per a perjudicar una determinada formació política, però és que ara el delicte de prevaricació es comet en admetre que el nou partit polític compleix al peu de la lletra el que marca la Llei de partits, però que se li impedeix la legalització amb l’excusa exclusivament partidista de jutjar sobre les intencions del per què s’acata la Llei. Com si en algun lloc estigués escrit que les lleis s’han de complir per convenciment, per por a la sanció, o per alguna altra raó.
No es tracta només de tenir una Justícia corrompuda, sinó que el poder polític ja admet, com feia ahir Rubalcaba, que no són els principis democràtics els que inspiren la seva acció. Un temps enrere els socialistes haurien tingut un mínim de vergonya a l’hora de plantejar un tema com aquest i no haurien admès el plantejament tan radicalment antidemocràtic del senyor Rubalcaba.
En un sistema democràtic, les lleis hi són promulgades per a defensar els drets dels ciutadans i el bé públic. I els cossos i forces policials hi són per garantir l’exercici d’aquests drets. Tothom és innocent, mentre no es demostri el contrari, i per tant no són els ciutadans els qui han de demostrar davant de la Justícia la seva innocència. Però això és el que passa en els règims democràtics. Ben al contrari de les tesis de Rubalcaba i de la seva banda, que parteixen de la idea que els qui defensen una determinada ideologia, els qui no són addictes al règim com es deia abans, ja són declarats culpables a priori. Qualsevol col·lectiu d’una altra ideologia que hagués presentat uns Estatuts com els de SORTU no hauria necessitat haver de passar pel sedàs de la fiscalia i després del Tribunal Suprem per a legalitzar un nou partit polític. Ja es podia considerar prevaricadora la mateixa Llei de partits feta expressament per a perjudicar una determinada formació política, però és que ara el delicte de prevaricació es comet en admetre que el nou partit polític compleix al peu de la lletra el que marca la Llei de partits, però que se li impedeix la legalització amb l’excusa exclusivament partidista de jutjar sobre les intencions del per què s’acata la Llei. Com si en algun lloc estigués escrit que les lleis s’han de complir per convenciment, per por a la sanció, o per alguna altra raó.
No es tracta només de tenir una Justícia corrompuda, sinó que el poder polític ja admet, com feia ahir Rubalcaba, que no són els principis democràtics els que inspiren la seva acció. Un temps enrere els socialistes haurien tingut un mínim de vergonya a l’hora de plantejar un tema com aquest i no haurien admès el plantejament tan radicalment antidemocràtic del senyor Rubalcaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada