Que la crisi és una presa de pèl, cada vegada em sembla més obvi. I si no la crisi en la seva globalitat sí el dramatisme amb què es presenta i sobretot les solucions que s’hi dóna. I no parlo del dramatisme de les persones que la pateixen, perquè aquest sí que és ben real, sinó del que exhibeixen els nostres governants per a fer retallades dels drets socials, dels serveis bàsics i de les prestacions més elementals. De fet, les polítiques que segueixen tant el govern català com l’espanyol, perquè totes vénen inspirades per la mateixa banca o pels mateixos interessos, en cap cas tenen l’objectiu de lluitar contra la crisi, perquè més aviat tendeixen a agreujar-la.
S’ha de reconèixer que les institucions catalanes van tenir els reflexos suficients com per a fer el gest de retallar-se sous i algunes de les despeses de funcionament. Però això no deixa de ser un gest, perquè quan s’està parlant de dèficits i deutes de milers de milions, l’estalvi que representa això és ben minso: L’estalvi per la supressió de la paga de Nadal dels membres del Govern i dels alts càrrecs serà de 1.800.000 euros i les mesures del Parlament estalviaran 800.000 euros més, ben poca cosa si tenim en compte que el dèficit de la Generalitat el 2010 era de 8.352 milions (un insignificant 0’03%).
Però la festa continua. CiU pot retallar arreu, i sobretot en els serveis bàsics, però de cap de les maneres reconsiderar l’anul·lació de l’impost de successions per a les grans fortunes que hauria representat una recaptació de 500 milions (els membres del Govern haurien de quedar-se 25 anys seguits sense paga de Nadal per compensar el que ha perdut l’erari públic amb aquest regal als més rics). El Govern espanyol pot continuar projectant i adjudicant línees d’AVE absolutament deficitàries, i a vegades per tancar-les al cap d’un any; així com arreu de l’Estat s’han construït aeroports inviables, alguns inaugurats de temps però encara per estrenar; i quan parlem d’aquestes infraestructures estem parlant de milers de milions. El Ministeri de Defensa de la senyora Chacon es malgasta 24.000 milions d’euros en programes d’innovació militar (tres vegades el dèficit de Catalunya, i trenta vegades el dèficit sanitari català). I quan el Govern espanyol té la pensada de vendre’s part de la Loteria Nacional es gasta 26 milions d’euros en publicitat, per acabar desdient-se de la venda. La festa continua, a Espanya.
I ja no parlem dels 22.000 milions de dèficit fiscal que anualment Catalunya paga de més a Estat espanyol. No solament no tindríem dèficit sinó que en quatre anys hauríem pagat tot el deute. És l’altíssim preu de romandre a Espanya.
S’ha de reconèixer que les institucions catalanes van tenir els reflexos suficients com per a fer el gest de retallar-se sous i algunes de les despeses de funcionament. Però això no deixa de ser un gest, perquè quan s’està parlant de dèficits i deutes de milers de milions, l’estalvi que representa això és ben minso: L’estalvi per la supressió de la paga de Nadal dels membres del Govern i dels alts càrrecs serà de 1.800.000 euros i les mesures del Parlament estalviaran 800.000 euros més, ben poca cosa si tenim en compte que el dèficit de la Generalitat el 2010 era de 8.352 milions (un insignificant 0’03%).
Però la festa continua. CiU pot retallar arreu, i sobretot en els serveis bàsics, però de cap de les maneres reconsiderar l’anul·lació de l’impost de successions per a les grans fortunes que hauria representat una recaptació de 500 milions (els membres del Govern haurien de quedar-se 25 anys seguits sense paga de Nadal per compensar el que ha perdut l’erari públic amb aquest regal als més rics). El Govern espanyol pot continuar projectant i adjudicant línees d’AVE absolutament deficitàries, i a vegades per tancar-les al cap d’un any; així com arreu de l’Estat s’han construït aeroports inviables, alguns inaugurats de temps però encara per estrenar; i quan parlem d’aquestes infraestructures estem parlant de milers de milions. El Ministeri de Defensa de la senyora Chacon es malgasta 24.000 milions d’euros en programes d’innovació militar (tres vegades el dèficit de Catalunya, i trenta vegades el dèficit sanitari català). I quan el Govern espanyol té la pensada de vendre’s part de la Loteria Nacional es gasta 26 milions d’euros en publicitat, per acabar desdient-se de la venda. La festa continua, a Espanya.
I ja no parlem dels 22.000 milions de dèficit fiscal que anualment Catalunya paga de més a Estat espanyol. No solament no tindríem dèficit sinó que en quatre anys hauríem pagat tot el deute. És l’altíssim preu de romandre a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada