Antimonàrquics, no pels sous de la reialesa

Ara ja sabem el que cobra el Rei. Bé, el rei, la reina, el príncep i les princeses. Si hem de fer cas de les xifres donades, justament en la data dels Sants Innocents, com a unitat familiar vénen a cobrar uns 60 mil euros mensuals, que no està malament. Tota una innocentada per als milers de famílies que han de passar amb un salari mínim, amb una pensió misèrrima, amb una prestació d’atur ínfima o directament confiant que parents, amics o entitats benèfiques els ajudin a sobreviure.

Però, com passa també amb els futbolistes, una cosa és el sou base mensual i l’altra, la més sucosa, les primes i els complements de tota mena. En el cas de la Casa Reial la majoria de les despeses de funcionament i de representació van a càrrec d’altres partides del pressupost general de l’Estat. Un cop admès que la xifra em sembla escandalosa i vergonyant, també val a dir que és cert que amb això dels números és fàcil fer-hi demagògia; són xifres importants, demencials si ens les mirem com a sous d’unes persones, però que tampoc tenen tanta incidència en el conjunt del pressupost estatal. De fet, és el que acostuma a passar quan algú fa l’exercici de comptar quants diners es gasta una institució o administració qualsevol en àpats i protocol, o en jardineria, o en... Apareixen números que semblen astronòmics des de la perspectiva de l’economia casolana, però que són els habituals en qualsevol administració d’arreu del món civilitzat. Per això em serveix de ben poc que algú faci servir aquest argument per dir que tot això que ens estalviaríem si no hi hagués una monarquia. Les despeses d’un President de República, com a cap d’Estat, també ens podrien semblar igualment escandaloses.

Entenc que la defensa d’un sistema republicà, i per tant la negació del sistema monàrquic, no ha de venir per aquest cantó. D’una banda, hi ha una simple qüestió democràtica: a sant de què hi ha d’haver privilegis per a una persona, o per a una família, i a més a més privilegis hereditaris, amb immunitat inclosa? I de l’altra, amb una Presidència de la República, a part que qualsevol ciutadà té dret a accedir-hi, el seu exercici és temporal i les seves despeses perfectament fiscalitzades per a l’exercici de les seves funcions, que solen ser força més que les purament simbòliques d’una monarquia. Els catalans, a més, tenim doble raó per a rebutjar aquesta monarquia: primer perquè no és la nostra, sinó la que ens subjuga, i després perquè és obsoleta i inútil.