El Govern espanyol reitera les seves amenaces: “aquelles administracions que no puguin complir amb el compromís d’estabilitat pressupostària seran intervingudes”. I ara l’amenaça cau sobre Astúries; no per no haver complert, sinó perquè ja pressuposen que no podrà complir. Sobretot si tenim en compte que qui presidirà aquesta comunitat autònoma serà el seu ex amic Àlvarez Cascos, o bé un socialista. Per al PP, podria ser un bon entrenament per a poder emprendre la intervenció d’altres comunitats autònomes més cobejades.
En part, aquestes amenaces van dirigides a Europa, per a fer-los creure que el Govern espanyol ja s’està prenent seriosament això de l’austeritat. Però, en part també, són l’estratègia per acabar amb determinades autonomies, ja que de moment ha de descartar bombardejar-les. És una estratègia semblant a la que han emprat per a liquidar les entitats financeres que no els interessava: primer se les escanya financerament, i després, com si se les salvés, els fan crèdits d’impossible retorn per a provocar-ne la fallida. I, de passada, poden dissimular la seva política de retallades als sectors claus per al benestar de la ciutadania, mentre continuen dilapidant els diners amb infraestructures estúpides i inútils, amb munions d’assessors i d’amiguismes remunerats, amb milions a vessar per a ajudar els seus amics...
Però algú podria prendre’ls la paraula: qui sembla que no complirà ni aquest ni l’any que ve els plans d’estabilitat imposats per Europa, serà l’Estat Espanyol. Conseqüentment, podríem reclamar també que l’Estat espanyol fos intervingut per Europa pel seu incompliment. I Catalunya, per la mateixa raó, pot reclamar d’intervenir l’Estat per no complir amb els seus compromisos. O, no? No, les amenaces només les formula qui té el poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada