El Govern espanyol pot presumir no només de no complir cap de les seves promeses ni de les seves propostes electorals, sinó que ha d’anar fent tot allò que reiteradament ha negat que faria mai. Pujades d’impostos, rescat de la banca, creació d’un banc dolent, rescat global de l’Estat... un a un han anat caient I amb la mateixa cara dura que ho negaven durant mesos després ho havien de justificar.
Aquella banca que era de les més solvents del món, segons Zapatero, que no necessitava cap rescat, segons de Guindos, ha necessitat finalment el rescat europeu. Però Rajoy advertia que els únics que necessitaven rescat eren els bancs, però mai l’Estat. I ara ja ho diu tothom. Aquesta setmana ha estat Goldman Sachs i Standard & Poor's els qui han donat per fet el rescat de l'Estat espanyols; Rajoy diu que encara s’ho està rumiant. Naturalment que es tracta de la insolvència d’un Govern que no sap on va ni té idea de com ha gestionar la crisi. De fet, la seva estratègia és la mateixa que la de Zapatero: esperar, deixar passar el temps, i confiar que si a Europa algú sap trobar una sortida, com serà que no acabi beneficiant també l’Estat.
Hi ha, però, un petit detall que sovint els mitjans de comunicació sembla que ignorin o que vulguin obviar. No es tracta que Goldman Sachs, les agències de qualificació o les institucions europees tinguin més visió de futur que el Rajoy i els seus ministres, sinó que són ells els qui en realitat prenen les decisions. I ara ja han decidit que Espanya necessita un rescat. Doncs, a callar i a creure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada