Dretes i esquerres, aquí i als USA

Ja se sap que no es poden fer comparacions, que la realitat política i social dels Estats Units té ben poc a veure amb l’europea. Intentar traslladar l’esquema de dretes i esquerres de casa nostra al gegant americà pot ser una quimera. Hom té la sensació que els dos partits americans, perquè tenen ben clar que amb dos n’hi prou, s’han repartit els noms “demòcrata” i “republicà” per no haver de definir-se ideològicament. Al capdavall, tots dos es consideren demòcrates i republicans.

Ningú gosaria a l’altre cantó de l’Atlàntic parlar de socialisme, ni posar en dubte els valors del capitalisme i del lliure mercat. I tanmateix, hi ha discursos americans que no ens sonarien tan rars a casa nostra. En vista a les properes eleccions, els dos partits, o millor dit els dos candidats, han començat a ensenyar les cartes. I el president Obama s’exclamava de la proposta de pla pressupostari del seu oponent que suposaria un sobrecost de 2000 dòlars l’any per a cada família nord americana. Però, com deia Obama l’increment de recaptació no serviria "per reduir el dèficit, ni per augmentar l'ocupació, ni per invertir en educació, sinó per fer una altra retallada d'impostos a la gent com ell". Amb aquest nou Pla del candidat republicà, ell mateix acabaria pagant tan sols un 1% d’impostos. I és que, un cop donat per bo el sistema, l’únic que està en joc o en discussió és si cal aplicar-lo despietadament en contra de la majoria per a beneficiar la majoria, i si com proposa Obama com a mínim es guardaria les formes i això mateix es faria amb més discreció.

És exactament el que està passant a l’Estat espanyol. El Govern del Partit Popular ja ha perdut la por i les formes i s’abat despietadament sobre la malmesa economia dels ciutadans per acabar un espoli sense mesura. En complicitat amb les grans empreses, com ara les elèctriques, les de telefonia i per suposat els bancs, s’arbitren totes les mesures necessàries per tal que puguin treure el màxim de beneficis de les economies familiars. La crisi no té secrets; té unes raons molt clares que el Govern les sap aprofitar en benefici dels poderosos.