Cinisme, mentida i perversitat del PP

A Madrid s’han començat a esverar, i això pot ser un bon senyal. Davant d’una manifestació tan massiva i inequívocament independentista, els espanyols, com de costum, poden tenir dues menes de reaccions: d’una banda, la reacció de ràbia en què aflora tot l’odi secular que porten dins contra els catalans, i, de l’altra, la reacció pretesament assenyada d’invocar un suposat seny i necessitat de col·laborar plegats per un també suposat bé comú.

La primera reacció d’odi i de ràbia el PP l’articula a través dels seus mitjans de comunicació i de subalterns de la política, tals com presidents (així, en minúscula) de comunitats autònomes o militars mig retirats. No ens ha d’estranyar, i tampoc podem pretendre que la majoria dels espanyols ens entengui; ja hi hem de comptar amb aquests estirabots. A mi, particularment, em repugna molt més el cinisme, la mentida i la perversitat dels qui, sobretot des del Govern, pretenen fer veure que fan crides al seny i al sentit comú, o, com deia la vicepresidenta del govern espanyol, que diuen prioritzar la sortida de la crisi, com aquell que estiguessin disposats a parlar del dret a l’autodeterminació un cop haguéssim resolt la situació econòmica. Que hem de prioritzar la sortida de la crisi, el tema de l’atur i la salvaguarda del benestar dels ciutadans? Oi tant! Precisament per això, perquè els catalans prioritzem la sortida de la crisi, la creació d’ocupació i la salvaguarda del benestar que tenim la imperiosa necessitat d’assolir la independència. I és de cínics que ho diguin justament els del Partit Popular que, de moment, no han pres ni una sola mesura per a sortir de la crisi i molts menys per a crear llocs de treball. Ben al contrari, el Partit Popular, al servei dels grans interessos econòmics europeus, s’ha dedicar a aprofundir en la crisi, a destruir llocs de treball, a crear misèria i a eliminar l’estat del benestar. Fins i tot des d’un punt de vista espanyol, si prioritzessin la sortida de la crisi i la lluita contra l’atur, el primer que caldria fer és aturar les salvatges i suïcides polítiques econòmiques del PP.

L’altre gran exemple del cinisme, la mentida i la perversitat del PP és aquesta proclama que fan ara dient que tots junts, col·laborant les diferents administracions, serà com podrem sortir-nos-en. Tots junts, col·laborar? Però si aquests són principis que el PP ha rebutjat sempre, i d’una manera radical, quan es tracta de Catalunya. La seva política és sempre d’agressió contínua, de menyspreu permanent a tot el que vingui de Catalunya, de liquidació de la llengua catalana allà on controlen les institucions i de crear discòrdia i falsos conflictes on es troben en minoria. Els catalans tenim dret a la llibertat, faltaria més, al marge dels beneficis o perjudicis econòmics que això ens pogués representar; però és que amb les polítiques del PP, i no gaire diferent amb les del PSOE, la independència és una qüestió vital, de pura supervivència.