Fracàs de les polítiques d’austeritat

Des de l’esquerra podem protestar per les polítiques d’austeritat que imposen els mercats pel que tenen d’injust, perquè impliquen carregar la crisi als més febles, afavoreixen les desigualtats socials i obeeixen només a interessos molt concrets, justament els interessos dels mateixos que amb la seva cobdícia i afany especulatiu van generar la crisi. S’entén que, per la dreta, les injustícies socials i el patiment de la majoria de la població siguin foteses que creguin que no s’han de tenir en compte; per ells, el benestar de la majoria ha de ser només, si s’escau, l’efecte col·lateral del seu enriquiment.

Fins aquí, res a dir, a part de la ràbia i el rebuig que em mereixen aquestes polítiques orientades al benefici desmesurat d’uns pocs a costa de les penúries i l’empobriment de la majoria. Però, està clar, si després resulta que aquestes polítiques, després de tot el mal que produeixen, ni tan sols aconsegueixen els objectius proposats per ells, aleshores la ràbia i la indignació s’incrementen. Tant el govern espanyol com el català, ens van advertir que tot era culpa del desgavell de l’esquerra (no sé on van veure polítiques d’esquerra en el Govern Zapatero i en el Tripartit), i ens van assegurar que ells eren la garantia per a treure’ns de l’atzucac. Les mesures d’ajust, basades en reduir el poder adquisitiu de la majoria, i per tant reduir el conjunt de l’activitat econòmica, no han resolt absolutament res: no és només que tinguem més atur, menys prestacions socials i menys serveis bàsics, sinó que les administracions continuen agreujant el seu dèficit, perquè aquests ajustos, com a suposat estalvi de la despesa pública, no compensen la pèrdua d’ingressos derivada de la mateixa política.

I, això, no és que ho diguem des de l’esquerra. El Ministre Montoro admetia que s’ha incrementat l’economia submergida, la que no genera ingressos a l’Estat, i el frau fiscal. I només per aquests dos conceptes el Ministre admetia que la caiguda d’ingressos havia estat de 70.000 milions d’euros, quan les noves retallades previstes per a l’any que ve suposaran un estalvi de 40.000. Els beneficis de les empreses van caure un 76,4% del gener al juny, tot un rècord que els empresaris han d’agrair a l’estúpida política econòmica del Govern espanyol. Es pot ser de dretes o d’esquerres, naturalment, però aquí tenim un Govern espanyol que, a més, és incompetent, ineficaç i nociu també per als interessos de la dreta.