La perversió de la Justícia, aquí i arreu

Sovint, en aquest bloc, he posat de relleu les incongruències d’un sistema judicial espanyol que no es limita a aplicar les lleis, sinó que les fa servir de coartada per emetre sentències en funció d’una ideologia o d’uns interessos molt concrets. Això, quan no té el desvergonyiment de dir que caldria canviar les lleis, quan no s’ajusten a la seva ideologia, o que les sentències dels tribunals europeus no són rellevants. Però és cert que la perversió del sistema judicial no és cap exclusiva espanyola.

Tenim, ara mateix, el cas de la justícia sueca que s’ha posat al costat dels interessos de la política nord americana per tal de perseguir un Julian Asange que els ha destapat molts draps bruts. O una Justícia anglesa que segueix el mateix fil, i que no fa pas tant que va alliberar un terrorista confés per tal d’afavorir un sucós contracte de petroli amb l’amic Gadaffi. I ja no diguem de la justícia vaticana que quan un majordom destapa corrupcions de tota mena es limita a encausar-lo a ell per suposada revelació de secrets. La història es faria inacabable, aquí i arreu. Per citar un altre cas, tots vam poder veure les imatges d’uns policies sud-africans disparant a matar contra uns miners en vaga. La història semblava més clara que l’aigua, però el Govern va dir que obriria una investigació, i la fiscalia va formular una acusació contra tots els miners en vaga emparant-se en una llei de l’època de l’apartheid que establia la responsabilitat dels manifestants en qualsevol incidència que es derivés de la seva protesta. Uns dies després, la mateixa fiscalia retirava l’acusació; però ja havia aconseguit el seu objectiu, que no era altra que recordar als miners que si seguien protestant el sistema tenia els recursos necessaris per condemnar-los. I per suposat, es garantirà que els assassins gaudeixin de total impunitat.

Ja sé que no és cap consol. Però la perversió del sistema judicial espanyol no és un cas únic, sinó més aviat és la tònica general. Tractant-se d’un “poder”, els qui detenten el Poder no podrien deixar de controlar-lo. I és que potser perquè la justícia és un tercer poder que els seus representants no es resignen a aquesta tercera plaça i volen emular les pitjors corrupcions dels polítics professionals. Algú podria imaginar-se que els grans poders econòmics permetessin una "Justícia" que s'escapés al seu control?